17 anys de presó per a un home que es defensa amb poesia
La declaració de Jordi Cuixart al Suprem emociona la gent aplegada davant la seu d'Òmnium
BarcelonaL'Ángeles té 85 anys. Va néixer a Múrcia. Com la família de Jordi Cuixart. I aquest dimarts s'ha passat tot el matí, amb el peto de voluntària, dreta en una cantonada del carrer Diputació de Barcelona, d’esquena a la gran pantalla que Òmnium Cultural ha instal·lat davant la seva seu per seguir la declaració del seu president. A l’Ángeles, que ja va ser davant del departament d’Economia el 20-S, aquest judici li ha remogut el passat. Al seu pare, militar en zona republicana l’any 36, li van fer un judici sumaríssim. A ell, aliè a la política, el van jutjar per haver defensat la República, per defensar el govern legítim del lloc on havia nascut.
Fa dos anys, veient el que va passar l’1-O i l’empresonament del seu estimat Jordi Cuixart, l’Ángeles va tenir una depressió. Va reviure tot el que havia patit el seu pare. Ara és la seva terra la que està sent jutjada, la Catalunya que la va acollir quan tenia 6 anys. Durant tot el matí ha aturat els vianants que intentaven creuar per davant de la pantalla, i els ha demanat que agafessin una ruta alternativa. Tothom ha acatat. ¿Qui és capaç de dir no a una dona de 85 anys que ha participat en mobilitzacions tumultuoses i ha assetjat la comitiva judicial el 20-S davant d’Economia? És jugar-se-la massa. Per això, l’enorme afroamericà de dos metres d’alçada i gairebé dos d’ample que volia creuar Diputació ha fet cas dòcilment de les ordres de l’Ángeles amb un somriure sincer. Només un comentari fora de to en tot el matí. “Estos ocupan lo que les da la gana”, ha deixat anar un executiu amb gest amarg.
L’Ángeles també ha sigut l’encarregada d’explicar-li a l’Adriana, una brasilera instal·lada fa 3 setmanes a Sant Cugat, el que passava a la pantalla. La noia s’ho mirava incrèdula. Què hi fan gairebé 700 persones al bell mig de Barcelona mirant un judici?, s'ha preguntat. Quan ha rebut l’explicació no ha dubtat: “Això és la democràcia, la gent ha de fer això”.
Dignitat i determinació
Darrere de l’Ángeles la gent escoltava emocionada el discurs del president d’Òmnium. Mentre Cuixart parlava, el nombre de socis augmentava imparablement: més de 4.000 en un dia, i ja superen els 143.000.
La primera ovació que s'ha endut Cuixart ha arribat quan ha anunciat que el “dret a votar a Catalunya es guanya votant”. Era el preludi al moment culminant. “Jo soc un pres polític: la meva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó defensar els drets i les llibertats fonamentals vulnerades per l’estat espanyol”. Llàgrimes als ulls de molts dels concentrats. “Aquesta frase l’honora”, admetia l’advocat i historiador Josep Cruanyes, que en la seva primera visita a Soto del Real per parlar amb Cuixart ja va intuir que aquest seria el camí: “Cuixart em va dir: «No em vaig agradar en la primera declaració. A partir d’ara plantaré cara»”.
El pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Joan Pesarrodona, famós per la seva imatge amb un nas vermell al costat d’un guàrdia civil, ho resumia: “És la dignitat personificada en Jordi Cuixart de tot el poble català”.
Durant el matí, fins i tot hi ha hagut aplaudiments per a Manuel Marchena quan ha reprovat les preguntes del fiscal. Un Marchena que abans ha renyat Cuixart per les seves hòsties: no les que ha repartit amb ironia al fiscal –aplaudides per un entès de la matèria com Pesarrodona–, sinó pel seu llenguatge col·loquial i massa abraonat. Això sí, per redimir-se de les hòsties i les botifarrades de què s'hagut de defensar, Cuixart ha tancat la seva intervenció amb un poema d’Apel·les Mestres: “Per més que feu, no passareu!” A un home que es defensa amb poesia li demanen 17 anys de presó.
