VISTA PRÈVIA

El torn dels comandaments policials per sota de De los Cobos

Testifiquen els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

¿Qui va donar les ordres de les càrregues policials sobre el terreny? Per què es va decidir actuar en algunes escoles i en d’altres no? Dos dies després del que estava previst, el Suprem tanca aquest dijous la quarta setmana de judici amb aquestes preguntes sobre la taula de la mà del testimoni dels operatius policials que estaven per sota del coordinador de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos -que tot just va acabar de testificar ahir-. Es tracta dels llavors responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gonzalo. Cap d’ells ocupa el càrrec actualment: el primer es va jubilar i el segon va ser ascendit al màxim rang del cos, amb destí a Madrid. A la tarda està previst que declarin, també a petició de la Fiscalia, dos comissaris històrics dels Mossos que van preparar un informe de riscos abans de l’1-O en què alertaven de possibles “moments de tensió”: Manuel Castellví i Emilio Quevedo. Tampoc estan en la mateixa posició, i han passat a segona activitat -un dret voluntari que tenen a partir del 57 anys- des de fa poques setmanes.

El tribunal del judici al Procés no està seguint en cap cas un ordre sistemàtic pel que fa als testimonis, i en l’apartat dels operatius policials ha optat, de moment, per donar un paper més important a les forces de seguretat espanyoles que no pas als Mossos. Uns “tastets estratègics”, segons algunes de les defenses, per abonar el relat de la Fiscalia, com ja han fet fins ara l’ex número dos d’Interior José Antonio Nieto i el mateix De los Cobos. Està previst que tant Trapote com González donin detalls de l’actuació policial l’1-O i tornin a acusar els Mossos, igual que els seus superiors, d’inacció .

Entre els CDR i l’extrema dreta

El paper de Castellví i Quevedo és més dubtós. El primer liderava la Comissaria General d’Informació i el segon la de Planificació. Castellví haurà de respondre per l’informe de riscos que ja va sortir en l’interrogatori de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn. L’informe, que va lliurar a l’expresident Carles Puigdemont i es titulava Possibles escenaris en relació a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 - O, advertia que “es podien viure moments de tensió que en alguns punts podrien traduir-se en enfrontaments ja que les forces de seguretat intentaran desallotjar”, segons va publicar el digital Vozpópuli, que va tenir accés a l’informe.

El llavors comissari d’Informació se centrava en alertar sobre quatre col·lectius: el sobiranista, l’esquerra radical (ja parlava dels Comitès de Defensa del Referèndum, que s’acabaven de crear), anarquistes i extrema dreta. La intenció de la Fiscalia és centrar-se, sobretot, en els CDR, però l’informe dels Mossos, a qui dedicava més espai per la possibilitat de riscos més greus era sobre el perill de grups d’extrema dreta. “Els CDR podrien dur a terme una pràctica combativa en cas d’accions policials contundents d’algun dels cossos que tenen instruccions per tal d’impedir el referèndum. En aquest hipotètic escenari de conflicte és molt probable que els CDR rebin el suport de gran part dels actors sobiranistes presents”, assenyalava l’informe. “Aquesta situació, si es manté en el temps o es produeix en diversos llocs alhora, podria provocar una escalada de violència que acabi afectant el pacífic desenvolupament de la jornada a Catalunya”, afegia.

Ball de xifres sobre els Mossos

Quevedo, al seu torn, podrà aclarir el constant ball de xifres sobre quants agents van desplegar els Mossos l’1-O. L’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va parlar de 6.000. Nieto, en canvi, va assenyalar que es van desplegar 7.800 agents catalans durant el referèndum, mentre que es van destinar 11.600 policies per a les eleccions del 21-D. Al seu torn, el responsable d’Interior durant el 155, Juan Antonio Puigserver, va parlar d’uns 8.000, incidint en dir que es podrien haver mobilitzat més agents. El comissari dels Mossos, en canvi, va declarar durant la instrucció que van treballar 11.000 agents, igual que en qualsevol jornada de votació, però que s’havia de tenir en compte que molts estaven protegint comissaries, jutjats i altres espais.

Més continguts de