La condemna per sedició condiciona l’acusació de la Fiscalia contra Trapero

El Suprem descarta la rebel·lió que s’imputa al major

La sentència del Suprem descarta que el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017 es produís una rebel·lió a Catalunya, el delicte que la Fiscalia atribueix al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional. En base a aquest delicte, el ministeri públic demana onze anys de presó per a Trapero, que s’asseurà al banc dels acusats a partir del 20 de gener juntament amb l’ex número dos d’Interior Cèsar Puig, l’exdirector de la policia catalana Pere Soler i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, a qui es jutja únicament per la seva participació en els fets del 20-S. De fet, Laplana és l’única a qui s’acusa per sedició, el delicte en el qual finalment el Suprem ha basat la seva condemna contra nou dels dotze líders independentistes jutjats. I això podria condicionar l’acusació que fins ara mantenia el ministeri públic per a Trapero i l’excúpula d’Interior. “Si es parteix de la base que el 20-S i l’1-O són sedició i a ell només l’acusen per rebel·lió, no es podria defensar”, expliquen fonts pròximes al major.

En el seu pronunciament, el Suprem se centra en la figura de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, però evita pronunciar-se directament sobre Trapero. La sentència, recorda, “no pot jutjar” altres persones que estiguin pendents de judici en altres tribunals, i que el mateix pronunciament “no pot condicionar” el relat dels fets que s’hagi de fer en futures sentències. “El nostre veredicte ni predetermina el sentit d’altres judicis ni altres responsabilitats”, assegura la sala.

Tot i que segons aquesta premissa tot el que digui la sentència sobre els Mossos i Trapero no hauria d’influir en l’Audiència Nacional, les fonts consultades ho posen en dubte, tenint en compte que el Suprem és la institució judicial de més rang a Espanya -està per sobre de l’Audiència Nacional- i que els recursos a una eventual condemna en el cas Trapero acabaran en aquest tribunal. I més tenint en compte que, malgrat la declaració d’intencions que fan els magistrats, la sentència sí que dona per provat que Forn va participar en el disseny de l’operatiu policial de l’1-O, que a la conselleria d’Economia, el 20-S, hi havia molts menys efectius dels Mossos dels que sempre ha al·legat el cos, o que l’organització d’aquest operatiu es va acabar cedint a l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez.

La petició de desconvocar l’1-O

La sentència sí que dona per provat l’avís que Trapero i el que aleshores era la seva mà dreta, el comissari dels Mossos Ferran López -que després es va convertir en el cap del cos amb l’aplicació de l’article 155-, van enviar a l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i el mateix Forn en la reunió del 28 de setembre del 2017. El tribunal dona per bo el fet que els dos màxims responsables del cos i altres comissaris van advertir Puigdemont, Junqueras i Forn del risc que es produïssin enfrontaments violents durant l’1-O entre grups antagònics, per la qual cosa els van demanar que el desconvoquessin.

Aquest és un dels arguments de la defensa de Trapero per reivindicar que el cos actuava de manera independent i que mai va alinear-se amb el Govern en l’organització de l’1-O. Tot i així, la sentència del Suprem acaba donant per fet que el dispositiu dels Mossos durant la jornada del referèndum va “afavorir” els objectius de Forn i el pla concertat de tots els acusats per poder declarar la independència. Les mateixes fonts consultades adverteixen del “salt al buit” que fa el tribunal passant de l’extrem de dir que els Mossos van instar l’executiu a desconvocar el referèndum a plantejar que el cos es va doblegar finalment als interessos del Govern.

De la mateixa manera que el Suprem rebutja l’existència d’una rebel·lió a Catalunya, la sentència tomba el delicte d’organització criminal, que formava part del catàleg de delictes que va posar sobre de la taula l’Audiència Nacional a l’hora de processar Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior. De fet, el delicte de rebel·lió mai ha format part de la investigació que va encapçalar la magistrada Carmen Lamela, i no va ser fins que el jutge del Suprem Pablo Llarena va assumir la causa que es va plantejar aquest delicte. La primera denúncia que va presentar la Fiscalia de l’Audiència Nacional pel 20-S, que va acabar amb l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i amb la imputació de Trapero i Laplana, era per sedició. Finalment, però, els fiscals de l’Audiència Nacional van optar pel delicte de rebel·lió en un escrit d’acusació que es va presentar en el mateix moment que el del Suprem. Caldrà veure ara quin és el seu pròxim pas.

Més continguts de