El cost del Procés: 14,2 milions en fiances i multes
Les defenses dels processats al 13 al·leguen que part dels diners exigits ja s’han dipositat al Suprem
BarcelonaLa conseqüència més greu per a les persones processades o investigades en les causes relacionades amb el Procés ha estat sense dubte la limitació de la llibertat, pel que fa els presos polítics. Però els diferents procediments judicials oberts han implicat també un cost econòmic per als encausats que s’enfila fins als 14,2 milions d’euros, sumant les fiances i multes exigides als polítics implicats en els procediments oberts pel 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al Tribunal Suprem i al Tribunal de Comptes, i per l’organització de l’1-O al mateix Suprem i al jutjat 13 de Barcelona.
La xifra més elevada fins ara és la dels 5,8 milions d’euros que la jutge del 13 ha demanat a 17 dels 30 processats -la majoria, càrrecs i excàrrecs del Govern-. El termini per dipositar aquests diners s’acaba avui mateix. De moment, s’han dipositat 3,7 milions d’euros -provinents de la Caixa de Solidaritat-, però les defenses han adjuntat una carta en què expliquen que entenen que la resta de diners (2,1 milions) estan coberts per la fiança dipositada davant del Tribunal Suprem per exactament el mateix concepte: el cost de l’organització del referèndum.
L’advocat Jorge Navarro, que és una de les defenses de la causa del 13, considera que aquesta duplicitat “no té cap sentit”. També veu un contrasentit que s’estigui exigint una responsabilitat civil per conceptes que fins ara no s’ha demostrat que s’hagin pagat, com per exemple els enviaments de material electoral que afecten els càrrecs del Govern processats i els seus clients, els exresponsables d’Unipost.
L’altre procediment amb més cost és el 9-N, però no pas per les multes imposades a l’expresident Artur Mas i als exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, sinó pels 4,9 milions d’euros que es van establir finalment com a condemna des del Tribunal de Comptes. Inicialment els acusats havien dipositat una fiança de 5,2 milions per cobrir eventuals responsabilitats, dels quals es va descomptar la condemna i es va retornar la resta. Va passar el mateix amb les fiances personals de 100.000 euros que el Suprem va imposar a Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa o els 150.000 a Carme Forcadell, i que els van haver de tornar quan el Suprem va dictar la seva presó preventiva.
Per als jutjats al Suprem que estan en llibertat, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, les fiances sumen 250.000 euros. Vila va demanar fa poc que li tornessin la seva, però el TS ho ha desestimat. El seu advocat, Joan Segarra, entén que el tribunal ha preferit mantenir una “postura immobilista” fins que es dicti sentència, per no modificar cap situació personal en detriment d’una altra i perquè no s’interpreti com un possible avançament de la decisió final. Tot i això, considera que el fet que ja s’estigui jutjant el seu client i la resta de processats ja “demostra que no té cap intenció de fugir” i per tant no té sentit que se li mantingui la fiança personal.
On van a parar?
Bona part dels diners per cobrir les multes i fiances han sortit de la Caixa de Solidaritat, però també dels partits polítics o les entitats sobiranistes. En altres casos els processats han posat diners de la seva butxaca o propietats com a garantia. Els diners s’han ingressat al compte de consignacions, que depèn en últim terme del ministeri de Justícia. En cas de condemna s’ingressa a l’administració perjudicada. Més enllà de les multes i fiances, hi ha les despeses que han hagut d’assumir els encausats per la seva defensa o per desplaçar-se, en el cas dels del Suprem. La suma de 14,2 milions tampoc inclou les desenes de procediments oberts per exemple per manifestacions vinculades a l’1-O.
