L'advocat general del TJUE publicarà les seves conclusions el 12 de novembre
La Comissió Europea i l’Eurocambra defensen que no tenia immunitat
BarcelonaEl mateix dia que es coneixia la sentència de l’1-O, a Luxemburg l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) fixava per al 12 de novembre la data per exposar les seves conclusions sobre la immunitat parlamentària d’Oriol Junqueras. Hores després que es fes pública la condemna de 13 anys per a l’exvicepresident de la Generalitat, el TJUE abordava la qüestió prejudicial sobre si Junqueras pot gaudir de la immunitat parlamentària després que fos elegit eurodiputat en els comicis del 26 de maig.
En la vista, tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea van defensar que Oriol Junqueras no tenia immunitat parlamentària, perquè, segons va explicar la lletrada de l’Eurocambra, Cristina Burgos, no es complien dos requisits: el Parlament no estava en el seu període de sessions i Junqueras no era membre del Parlament Europeu. El jutge ponent, el txec Jirí Malenovský, va preguntar a la jurista de l’Eurocambra sobre el moment exacte en què es considera constituït el Parlament Europeu i si la immunitat dels seus membres s’aplica també en el trajecte previ fins a arribar a l’hemicicle. La resposta a aquesta pregunta la va aportar la lletrada de la Comissió Europea, María-Isabel Martínez del Peral, que va subratllar que, segons l’opinió de la Comissió, el mandat dels diputats arrenca “a partir de la sessió constitutiva” i abans “està vigent el dels diputats anteriors”.
La posició del fiscal Cadena
Junqueras no va poder recollir l’acta d’eurodiputat perquè el Tribunal Suprem no va permetre-li sortir de la presó i, per tant, no figurava en la llista d’eurodiputats electes que va presentar l’estat espanyol a l’Eurocambra. Per al fiscal espanyol Fidel Cadena -que també va ser a la vista d’ahir-, Junqueras buscava “obtenir un paraigua d’impunitat que evités l’acció de la justícia en el procés penal”. En canvi, l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, va plantejar el debat en termes de “drets fonamentals” i va defensar que la immunitat empara un diputat des que és elegit.
El polonès Maciej Szpunar, advocat general del TJUE, serà l’encarregat de fer públiques les conclusions de la vista, que no són vinculants, però que en la majoria dels casos solen orientar les decisions del tribunal. Quan es va celebrar la vista, Oriol Junqueras ja estava condemnat pel Tribunal Suprem i, per tant, també inhabilitat. Tot i això, Manuel Marchena va informar el president del TJUE que li interessa conèixer igualment la resposta sobre aquesta qüestió i per això va assegurar que la qüestió prejudicial continuava “tenint interès i vigència” per al Suprem. D’altra banda, per a Van den Eynde, si Luxemburg els dona la raó i determina que l’exvicepresident tenia immunitat parlamentària, la sentència de l’1-O seria “nul·la de ple dret”. “No es pot condemnar una persona immune”, va assegurar.
La valoració de la sentència de l'1-O
D'altra banda, Van den Eynde també ha valorat la sentència del Tribunal Suprem que s'ha fet pública aquest dilluns i ha avisat que recorreran "a totes les instàncies" la sentència dictada pel Tribunal Suprem, de la qual, ha dit, que posa "límits a l'exercici del dret a la protesta en un Estat democràtic". "I ho ha fet d'una manera que segurament és genuïna de l'estat espanyol, perquè és l'únic estat de l'entorn europeu democràtic que preveu reaccions de la gravetat del delicte de sedició que no tenen comparació amb cap altre estat del nostre entorn", ha dit el lletrat a la premsa abans d'entrar a la sala on s'ha celebrat la vista.
El lletrat de Junqueras ha assenyalat que encara no ha tingut temps per analitzar la sentència amb deteniment, però ha qualificat de "molt severes" les condemnes als nou líders independentistes processats i ha subratllat que "el Suprem decideix que 10 o 15 anys de presó són una resposta a l'organització d'un referèndum i a una manifestació popular".
"I això és el que ara a nosaltres ens interessarà rescatar com a element a discutir en aquesta jurisdicció, en la dels Estats democràtics de la Unió Europea, que cap d'ells preveu aquest tipus de reaccions", ha indicat. Preguntat pel calendari jurídic que preveu a partir d'ara, Van den Eynde ha dit que presentarà recursos tant davant els tribunals espanyols com davant els internacionals. "Recorrerem a totes les instàncies, però haurà de ser en els passos que preveu la llei; per tant, primer en la jurisdicció nacional i després en la internacional", ha conclòs.
