Els escenaris dins i fora del Suprem

Deu analistes opinen sobre l’abast del judici als presos, els possibles desenllaços i l’efecte que tindrà per a la política catalana i espanyola

1 | Què es pot esperar del judici al Suprem? Quines sentències es poden preveure?

2 | Quines poden ser les conseqüències polítiques del judici?

Gemma Calvet, j urista i exdiputada d’ERC

«S’ha de combinar dignitat institucional i govern efectiu a Catalunya»

_ 1 _

El judici serà el mirall retrospectiu i simbòlic de tot l’impediment democràtic de l’Estat a canalitzar el dret de la ciutadania de Catalunya a ser escoltada sobre el seu futur. Des de la sentència contra l’Estatut al judici del 9-N i fins a l’actual repressió. Té un valor ritual i inquisitorial amb costos per a la imatge democràtica de l’Estat de caràcter irreparable. Si el dret actua amb rigor, a part de l’absolució, només es podria donar una sentència de desobediència. La rebel·lió amb absència absoluta de violència situa el debat en el terreny de fora del dret.

_ 2 _

El judici ha provocat una ruptura amb el vincle democràtic de la sobirania popular dels que van votar partits independentistes. Això tindrà una lectura jurídica a Estrasburg si es planteja bé també en la violació dels drets civils vulnerats. La presó provisional i l’escenificació d’una humiliació institucional són gravíssimes. Davant la polarització de la dreta, el PSOE té el gran repte d’oferir una negociació solvent per donar sortida a la situació, i això només se supera acceptant els valors de llibertat, igualtat i pluralisme polític de la Constitució. Cal determinació i lideratge d’estat. A Catalunya s’ha de combinar dignitat institucional i govern efectiu.

Salvador Cardús, sociòleg

«L’endemà de les sentències caldrà fer gestos i desobeir els mandats de l’Estat»

_ 1 _

Una de les característiques d’aquest judici és la imprevisibilitat. És evident, però, que la decisió final no serà jurídica sinó política, com ha sigut tota la instrucció i la construcció fraudulenta de proves. Tot un seguit d’irregularitats posades al servei d’un objectiu polític, la unitat d’Espanya, que, com va dir Carlos Lesmes, està per sobre de tot. Pel que fa a les sentències, si ens posem a discutir el seu grau de duresa ens equivocarem. L’agressió és el judici i la situació de presó provisional. És igual si els condemnen a sis anys o a setze; des del punt de vista polític no hi veig la diferència.

_ 2 _

Les conseqüències polítiques seran enormes durant el judici i en el moment de les sentències. A Espanya, si no hi ha pressupostos i es convoquen eleccions, la sentència pot condicionar molt. A Catalunya no veig Torra convocant eleccions l’endemà de les sentències, però la situació actual de provisionalitat no es podrà mantenir. Caldrà una presa de decisions per part del Parlament per obviar les prohibicions que fins ara ha acceptat de manera dòcil. Caldrà fer gestos i desobeir els mandats de l’Estat.

Isabel Vallet, j urista i exdiputada de la CUP

«La indignació per les sentències pot ser un revulsiu per acabar amb l’‘statu quo’»

_ 1 _

Per molt que les defenses tinguin brillantor tècnica, el judici no es guanyarà. Si la sentència és positiva és perquè la gent haurà sortit al carrer, perquè la repressió s’acaba amb mobilització i determinació. La sentència ja està dictada, com ho demostra la instrucció, que estiguin en presó preventiva, que no es deixi assistir observadors internacionals o que el TC no es pronunciï sobre l’empresonament dels dirigents independentistes. I serà exemplificant perquè de venjança en sap molt l’estat espanyol quan està en joc la seva unitat.

_ 2 _

La sentència buscarà desmobilitzar l’independentisme, però la indignació pot ser un revulsiu per acabar amb l’ statu quo perquè la contradicció democràtica serà evident. El que no s’ha de fer al judici és dir que no es va proclamar la independència perquè així no s’aconseguirà una sentència més favorable. El Govern tampoc ha d’esperar un pacte amb l’Estat que no arribarà mai, sinó mobilitzar-se i fer efectiu el legítim dret a l’autodeterminació. Bàsicament perquè Espanya és un estat demofòbic i no farà res per acceptar aquest dret. El seu únic objectiu és esclafar l’independentisme, com ha fet històricament.

Fernando Ónega, periodista

«Passi el que passi, el judici no ajuda a resoldre el problema català»

_ 1 _

Soc dels pocs que encara creuen en la justícia, i la justícia es regeix pels paràmetres que sabem: hi ha delicte si hi ha proves suficients. Entenc que en aquest judici hi haurà proves, i el que caldrà veure és si aquestes proves apunten als delictes de rebel·lió o sedició. Sembla que entre els juristes hi ha una majoria que no hi veuen rebel·lió, però, sigui com sigui, imagino que hi haurà sentències condemnatòries. La incògnita és si les penes seran altes o baixes i no m’atreveixo a fer cap tipus de pronòstic en aquest sentit. Amb tot, confio que serà un judici just en què es posaran sobre la taula totes les dades i reflexions suficients.

_ 2 _

Passi el que passi, el judici no ajuda a resoldre el problema català. Com que suposo que hi haurà condemnes, el desafiament del govern espanyol serà decidir si concedeix indults o no. Si ho fa, ho haurà d’explicar molt bé per no ser enfonsat per l’Espanya més espanyolista. A Catalunya, l’ideal seria que s’assumís que estem en un estat de dret i no es discutís la justícia, però em temo que la reacció serà virulenta.

Laia Bonet, jurista i exdiputada del PSC

«Temo que certs discursos o mobilitzacions acabin condicionant la sentència»

_ 1 _

La instrucció del cas no es va fer bé, ni pel que fa a la construcció dels fets ni en la qualificació jurídica, i espero que les defenses aprofitin l’ocasió per posar-ho en evidència. Confio que ho aprofitin per desmuntar tot el que ha permès, especialment a la Fiscalia, construir una acusació desproporcionada. Entenc que voldran fer un relat polític, però la prioritat ha de ser defensar els seus clients. D’altra banda, espero que el judici es desenvolupi amb la màxima pulcritud i transparència i que no s’acabi condemnant cap dels acusats per res que no s’hagi demostrat.

_ 2 _

Temo que el que es faci abans de la sentència parteixi de la base que els presos ja estan condemnats i això acabi afectant la sentència. Em preocupen, en aquest sentit, certs discursos o mobilitzacions. El moment de reaccionar és l’endemà de les sentències, i entendria perfectament que, si són de difícil digestió per a una majoria de la ciutadania, es convoquessin eleccions. Cal, però, no accelerar els tempos, perquè si no quan arribin les sentències unes eleccions poden semblar poca cosa. ¿I llavors què ens queda? ¿Una nova DUI? S’ha d’evitar tornar a posar Catalunya allà on estava fa poc més d’un any.

Marina Subirats, sociòloga

«L’estratègia de la tensió és desencertada i poc respectuosa amb els presos»

_ 1 _

S’està jutjant el conjunt del moviment independentista i del que es tracta és de donar un escarment i mostrar qui té la força. No s’estalviarà cap situació desagradable, no es preveu cap atenuant i les sentències seran molt dures. Potser amb alguna excepció que permeti creure que no totes les persones

jutjades són considerades de la mateixa manera, i, per tant, es pugui pensar que s’ha fet justícia i no venjança. Caldria tenir molta cura de no agreujar les coses, perquè, com més augmenti la tensió, més dures poden ser les sentències. L’estratègia de la tensió, ara, em sembla totalment desencertada i molt poc respectuosa per als que s’enfronten als judicis.

_ 2 _

Si les sentències són molt dures, crisparan la societat i poden donar lloc a actes de violència per la frustració i la ràbia. Tant el Govern com l’Estat han de ser molt prudents, i renunciar a atiar els conflictes en benefici propi. En cap cas s’hauria d’utilitzar el judici com a moneda de canvi perquè qui en pagarà les conseqüències seran els presos, en una situació en què l’únic actor que allarga una mà és el govern de l’Estat i en què l’estratègia de la duresa i la tensió afavoreix sobretot l’oposició.

Juan Milián, politòleg i exdiputat del PP

«Amb el judici, les tensions entre independentistes es faran més evidents»

_ 1 _

Serà un judici garantista, com pertoca, i anirem veient certes contradiccions entre les defenses. Mentre que alguns posaran l’accent en l’argumentació jurídica, d’altres utilitzaran arguments més polítics i incomodaran la resta. El resultat final és difícil de preveure. El govern espanyol té ja poc marge per pressionar i rebaixar les acusacions i, sigui quina sigui la sentència, si és condemnatòria acabarà al Tribunal d’Estrasburg.

_ 2 _

Amb el judici, les tensions entre els partits independentistes es faran més evidents. Això s’intentarà tapar, com sempre al llarg del Procés, amb una capa d’emocions. Però les emocions, que poden servir políticament, no serviran jurídicament. Per responsabilitat política, doncs, tothom hauria de respectar les sentències. I tothom és tothom, també Vox, que no ha de posar en dubte la independència judicial si no vol fer-li el joc als que menyspreen la democràcia espanyola. D’altra banda, veig evident que a Catalunya tindrem eleccions després del judici, a la tardor, ja que a Torra no li agrada fer de president. Sánchez, en canvi, intentarà estirar la legislatura fins al final, amb pressupost o sense .

Ignacio Escolar, periodista i director d''Eldiario.es'

«El marge de maniobra del PSOE és nul, com s’ha vist amb la tonteria del relator»

_ 1 _

Les sentències seran dures, potser no per rebel·lió, que va ser l’excusa per portar la causa a Madrid, però sí per sedició, prevaricació i malversació. La condemna serà severa, però hi haurà una segona volta a instàncies europees. El judici serà un gran aparador per a Vox, que el convertirà en una causa contra l’independentisme. El més greu de tot plegat és que si Puigdemont hagués ordenat als Mossos controlar ports i aeroports després de la DUI, els líders independentistes s’enfrontarien a la mateixa condemna.

_ 2 _

Polaritzaran encara més la societat catalana i espanyola i permetran el triomf de la dreta a les eleccions generals amb un 155 permanent. El Govern ha de ser conscient que la mà dura no s’aturarà i que la reacció de la fiscalia i del Suprem seguirà sent la mateixa. Veient la tempesta que ha provocat la tonteria del relator, l’executiu espanyol té un marge de maniobra nul perquè fins i tot barons del PSOE avalen les acusacions de traïció de la dreta. Les peticions independentistes demostren que no coneixen la situació política espanyola, però això no s’arregla canviant el nom de l’aeroport. L’independentisme necessita una majoria social més gran.

Sandrine Morel, periodista de 'Le Monde' a Madrid

«L’Estat té l’oportunitat de demostrar que no és un judici polític»

_ 1 _

El judici permetrà començar a tenir respostes clares a temes que es plantegen des de fa molt temps. Veurem quines proves es presenten i com es justifiquen les acusacions. L’Estat té, en aquest sentit, una bona oportunitat per exposar les seves raons. La propaganda independentista ha consistit en dir que és un judici polític o arreglat, però ara l’Estat té l’ocasió de demostrar que no és així. Veurem si ho aconsegueix, ja que també s’estarà jutjant la justícia espanyola.

_ 2 _

A Catalunya el judici servirà a l’independentisme per tornar a mobilitzar el carrer i per tenir un nou altaveu internacional a favor de l’autodeterminació. Si la sentència és dura, hi haurà temptacions de tornar a plantejar una independència unilateral, tot i que no crec que ara mateix es donin les circumstàncies. A Espanya el judici permetrà al PP i Cs fer campanya i preveig que els pròxims mesos seran crispats. El fet que Vox sigui acusació popular polaritza encara més la situació i en farà un ús polític que el pot beneficiar.

Joan B. Culla, historiador

«Si la sentència és dura, el Govern ho pot aprofitar per convocar eleccions»

_ 1 _

El dilema és si l’Estat vol fer una exhibició de força amb sentències d’escarment amb penes de presó de dos dígits o bé s’imposa un criteri més polític per no tirar més gasolina al foc. Els presos no seran absolts i tot el que no sigui una absolució serà vist com un greuge per a l’independentisme, però la reacció no serà la mateixa si la condemna és de 7 o de 22 anys. Després de l’1-O, una diputada del PP li va dir a una diputada que ara és consellera del Govern que havien humiliat l’Estat. Si s’imposa el desig de castigar de manera exemplar l’independentisme, la sentència serà dura.

_ 2 _

Si apel·lem a la separació de poders, el paper del Govern ha de ser discret. Això és cosa dels partits i la societat civil, per evitar que es digui que es pressiona els magistrats. L’explotació del capital polític dependrà de l’abast de la sentència. Si és dura es pot aprofitar per convocar eleccions. Després dels Fets d’Octubre de 1934, molts catalans titllaven Companys d’irresponsable, però quan es publiquen imatges seves a la presó rapat al zero i amb un pijama de ratlles es converteix en un màrtir i, dos anys més tard, les esquerres arrasen. Madrid ha d’entendre que pot ser un bumerang electoral.

Més continguts de