El judici al Suprem difumina la rebel·lió i el paper de la DUI
Els interrogatoris tornen a fer aflorar les diferents sensibilitats en el si del Govern l’octubre del 2017
MadridSuperada la segona setmana del judici al Procés, alguns aspectes comencen a definir-se al Suprem. Les sessions avancen centrades bàsicament en recordar els dies que van del 20 de setembre al 27 d’octubre del 2017. Els interrogatoris són un constant passar les pàgines d’aquell calendari endavant i endarrere, en una pugna contínua dels acusats amb el fiscal per provar de desmuntar el relat de violència. Un permanent reviure aquells dies d’octubre que, fins ara, ha servit per difuminar la rebel·lió -que les acusacions han estat incapaces de demostrar-, però també el paper de la declaració unilateral d’independència.
En cada interrogatori el moment de respondre sobre el valor de la DUI ha generat incomoditat en els acusats, que davant del tribunal han de fer equilibris entre defensar el pes polític de la DUI i negar que tingués cap efecte. Així, tot i que tots els exconsellers que s’hi han referit han negat que la declaració d’independència tingués valor jurídic -amb la intenció d’eliminar una pota important del que requeriria el delicte de rebel·lió-, el grau de contundència amb què l’han rebaixat ha variat en funció del cas. Uns matisos que han fet aflorar les diferents sensibilitats amb què va arribar el Govern a aquella jornada, i que l’ARA ja va explicar en el reportatge “Set dies d’octubre, les 140 hores que van canviar Catalunya”.
Una DUI, diversos relats
Excepte Carles Mundó, que va advertir que no respondria sobre el 27-O perquè entenia que no tenia a veure amb la malversació; Jordi Sànchez, que aleshores no era diputat; Santi Vila, que havia dimitit el dia anterior, i Oriol Junqueras, que va aprofitar que només responia al seu advocat per no mullar-se sobre la DUI, la resta van limitar aquella votació a una simple declaració parlamentària. “¿Es va produir algun acte que fes pensar que naixia un nou estat?”, li va preguntar Xavier Melero a Joaquim Forn, que va ser taxatiu: “No es va publicar res al Diari Oficial de la Generalitat, no es van fer decrets i no hi va haver cap acte administratiu”.
En la mateixa línia, Dolors Bassa va respondre al seu advocat que les resolucions aprovades a la cambra catalana no es van publicar ni al Butlletí Oficial del Parlament i que la DUI va ser un “acte polític que no va comportar res”. “La prova és que som aquí [al Tribunal Suprem] i no som independents”, va respondre en un atac de realisme, com el de Meritxell Borràs, que va assenyalar que el “preàmbul” de la declaració que es va llegir al Parlament tenia un “caràcter polític sense conseqüències jurídiques”.
Més contemporitzadors es van mostrar Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, que van fer servir la fórmula “declaració política” per parlar del 27-O. “Quan no s’utilitza la violència i es fa una declaració política d’independència no és objecte de retret penal”, va defensar l’exconseller de Territori, que va afegir els adjectius “formal i solemne” a l’acte parlamentari. Turull va optar per parlar d’una “expressió d’una voluntat política que encaixa amb el sentir majoritari del poble de Catalunya”, mentre que Romeva ho va interpretar com una declaració que donava al Govern un “mandat polític per iniciar un procés multilateral” de negociació.
Tots els exconsellers van coincidir en subratllar la prioritat de dialogar amb l’executiu de Mariano Rajoy i no optar per la via unilateral, i així ho va confirmar Vila quan va explicar que la seva única raó de ser al Govern -pràcticament- era la de facilitar l’entesa amb l’Estat. La versió del camí que van seguir Carles Puigdemont i els exconsellers es contrastarà a partir de dimecres amb la que donin les principals figures de l’antic govern del PP. L’expresident Rajoy i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -així com Iñigo Urkullu, un dels homes pont- seran alguns dels primers testimonis que prestaran declaració davant del tribunal.
El judici entra en una nova fase
Amb l’arribada de les testificals el judici entra en una nova fase. A més dels dirigents polítics, passaran pel Suprem un grapat de policies i guàrdies civils, testimonis clau per a la Fiscalia, que, després d’unes primeres setmanes en què s’ha mostrat dubitativa i ha evidenciat la fragilitat de l’acusació de rebel·lió, provarà d’utilitzar les declaracions dels agents de seguretat de l’Estat desplaçats a Catalunya per l’1-O per revifar el seu relat de la violència. Després de fiar-ho tot als cotxes de la Guàrdia Civil malmesos davant la conselleria d’Economia, el ministeri públic es juga el crèdit a les testificals, en què haurà d’aportar alguna cosa més si vol defensar el seu relat de la violència. Un relat que fins ara no ha sigut capaç de sustentar davant del tribunal i sense el qual la causa contra el Procés cau com un castell de cartes.
