L’independentisme manté el pols al carrer contra la sentència

Unes 350.000 persones omplen el carrer Marina per reclamar la llibertat dels presos polítics

M.ESTEVE / R.PÉREZ CASTRO / N.ORRIOLS

Dues setmanes després de fer-se pública la sentència del Procés, l’independentisme es manté mobilitzat al carrer. Després d’uns dies en què les manifestacions han sigut més intermitents i de menys intensitat que les de la setmana passada, ahir unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van respondre a la convocatòria de l’ANC, Òmnium i un centenar d’entitats més, i van omplir el carrer Marina per reclamar la llibertat dels presos polítics i exigir una solució política al conflicte. La mobilització va transcórrer de forma cívica i pacífica, un ambient que va contrastar amb les imatges de tensió a la nit a la Via Laietana en una concentració contra la violència policial.

Per a la convocatòria més unitària de les que l’independentisme ha fet fins ara per respondre a la sentència de l’1-O, les entitats organitzadores van triar el mateix lloc que l’11 de novembre de fa dos anys -quan s’hi van aplegar 750.000 persones, segons la policia local- per tornar a reclamar el mateix: que els presos polítics, que llavors encara no feia un mes que havien estat tancats, surtin en llibertat. Ara bé, la convocatòria no va aconseguir anar més enllà d’aquest reclam. L’objectiu era assolir el màxim de consens possible i, de fet, en la pancarta que van portar representants d’entitats que anaven des de l’ANC i Òmnium fins a la USTEC o Unió de Pagesos només s’hi podia llegir la paraula Llibertat sobre un fons blanc sense referències a les organitzacions que hi donaven suport.

“Faria bé l’estat espanyol d’escoltar el clam dels carrers de Catalunya que crida «Llibertat»”, va reclamar el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en al·lusió als líders de l’1-O empresonats. Però no només es demanava la llibertat per a ells, ja que ahir la reivindicació es va estendre a les persones preses arran de les detencions fetes durant els aldarulls de la setmana passada -28- i als set membres dels CDR empresonats el 23 de setembre en una operació dirigida per l’Audiència Nacional. “La situació no es resoldrà amb gent a la presó i a l’exili. Tampoc amb més repressió i violència policial”, va assegurar Mauri. Una tesi que va abonar Blanca Bragulat, la parella de l’exconseller Jordi Turull, en nom de les famílies: “Ni les amenaces ni la repressió ens aturaran: seguirem lluitant pacíficament pel dret a l’autodeterminació i per la llibertat”.

S’hi va afegir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va tornar a fer el discurs més dur amb el Govern i els partits. Tot i posar en valor la convocatòria d’ahir, Paluzie va reclamar de forma “urgent una resposta política i institucional a l’altura” davant una sentència que condemna “l’exercici de l’autodeterminació”. Una crítica que es va unir a les crides a la unitat de l’independentisme que van llançar els manifestants al llarg de tota la marxa. Interpel·lat per això, ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va admetre que “s’ha de treballar” i va encoratjar tots els actors polítics i socials a aconseguir la unitat de cara als pròxims mesos. Al seu torn, el president Quim Torra va afirmar que en l’última setmana s’havia aconseguit certa unió entre el Govern, el món local -que ahir va fer un acte de rebuig a la sentència- i els partits independentistes que han pactat una resolució al Parlament. “Arribarem fins on la gent vulgui”, va dir. La CUP, però, va ser molt crítica i va afirmar que la manifestació també havia de ser contra el Govern per la repressió policial.

Sense CCOO ni UGT

Tot i la voluntat dels organitzadors d’aconseguir una imatge que anés més enllà de l’independentisme, finalment ni CCOO ni UGT ni tampoc els comuns van sumar-se a la convocatòria com a organitzacions. La seva presència es va limitar a dirigents que hi van participar a títol individual, com el mateix secretari general de la UGT, Camil Ros, que va esperonar la mobilització també en defensa de l’exconsellera Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó i afiliada al sindicat. “Hem de bastir ponts i parlar amb tothom”, va resumir Camil Ros des de la manifestació. En el cas de CCOO no hi va ser el coordinador general, Javier Pacheco, però sí que hi va participar el sector independentista del sindicat, que va criticar obertament la decisió de la direcció. La tesi del diàleg també va ser avalada per la portaveu d’En Comú Podem al Parlament, Susanna Segovia, que, com Ros, va decidir anar-hi a títol personal. “Sense la llibertat no hi ha solució política”, va piular a través de Twitter.

L’absència dels grans sindicats a la mobilització d’ahir es va reflectir en els colors que predominaven a Marina: majoritàriament estelades i cartells exigint la llibertat dels presos. S’hi van observar amb comptagotes algunes excepcions com, per exemple, la de l’Àlex, que lluïa una bandera espanyola al costat de la seva parella, la Maria, que reclamava la independència. I entre la marea d’estelades, diverses banderes republicanes, ikurriñes i alguna insígnia gallega. “El problema de l’independentisme és que està segrestat per la burgesia”, va opinar en Miguel, immigrant andalús que portava lligada al coll una bandera de la regió, que va defensar que els joves “sortissin al carrer a defensar els seus drets” la setmana passada. Una opinió que també van compartir Enric Lloret, secretari general del Partit Comunista dels Països Catalans i Anna González, membre de la Marea Pensionista.

Avui serà el torn de l’unionisme, que també mesurarà la transversalitat i la seva força al carrer en una manifestació convocada per Societat Civil Catalana i apadrinada pel PP, Cs i els socialistes.

La concentració pel diàleg punxa

Un centenar de persones, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar “diàleg” als líders polítics. El moviment Parlem va tornar a sortir al carrer dos anys després de la manifestació del 7 d’octubre. La plataforma va tornar a manifestar-se a la plaça Sant Jaume -l’any 2017 també ho van fer davant de diversos ajuntaments catalans i de Madrid- amb samarretes blanques per reiterar la seva crida al “diàleg” dies després que s’hagi publicat la sentència de l’1-O. La iniciativa va comptar amb el suport dels dirigents de Més País.

Més continguts de