Corominas i Simó defensen l'actuació de Forcadell, que estava "obligada" a garantir el debat al Parlament

Els dos membres de la mesa processats al TSJC per desobediència declaren al Suprem com a testimonis

El judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Havien d'asseure's al banc dels acusats juntament amb els processats per rebel·lió i malversació al Tribunal Suprem però finalment aquest tribunal va decidir separar aquesta part de la causa i que fossin jutjats a Barcelona. Durant la 44ena jornada del judici del Procés, els membres de la Mesa del Parlament processats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han declarat com a testimonis. Entre ells l'exvicepresident de la Mesa, Lluís Corominas, i l'exsecretaria primera de l'organisme, Anna Simó, que han defensat l'actuació de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell els dies 6 i 7 de setembre de 2017 quan es van acabar aprovant les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. Segons Corominas, com a presidenta del Parlament, Forcadell estava "obligada" a permetre el debat a la cambra. Tant ell com Simó han negat a més que l'expresidenta els donés cap "instrucció" o ordre per variar la seva actuació.

Les acusacions situen Forcadell com un dels elements claus en el pla per executar la suposada rebel·lió, alterant el funcionament del ple perquè aquestes lleis s'acabessin votant i aprovant. La seva defensa -exercida per la penalista Olga Arderiu- ha defensat sempre que Forcadell no tenia potestat per frenar el debat a la cambra. El mateix que han certificat avui davant la sala del Suprem tant els lletrats de la cambra com Corominas i Simó. Tots dos han explicat que a l'hora d'incloure una iniciativa parlamentaria dins del debat es valorava si complia els requisits formals, però mai s'entrava en una qüestió de fons, "entre d'altres coses perquè no es funció de la Mesa limitar el dret de participació sinó emparar-lo", ha explicat Corominas.

L'argument serveix per la pròpia defensa de Corominas i la resta dels membres de la Mesa processats al TSJC. De fet, l'exvicepresident de la Mesa del Parlament ha insistit que s'ha de garantir el debat parlamentari de les iniciatives legislatives perquè encara que algun punt pugui ser inconstitucional, el text original pot modificar-se substancialment durant la tramitació amb les esmenes dels grups. Corominas ha contestat totes les preguntes de la lletrada de Forcadell però a la meitat de l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, el seu advocat, Xavier Melero -que defensa l'exconseller Joaquim Forn al Suprem- ha advertit que el fiscal estava preguntant-li més per la seva actuació que no pas per la de Forcadell, vulnerant el seu dret de defensa. Finalment Corominas ha optat per no continuar responent.

La declaració de Simó també ha servit per rebaixar el paper de Forcadell el 20-S. Simó ha explicat que va veure l'expresidenta del Parlament "un moment" a la Rambla de Catalunya, davant de la seu d'Economia, però ha assegurat que l'expresidenta del Parlament no va dirigir als concentrats cap discurs. La lletrada del jutjat 13 que dirigia els escorcolls va assegurar que li havia semblat escoltar la veu de Forcadell des de dins de l'edifici. Simó també ha admès que tant ella com Joan Josep Nuet, també processat al TSJC, es van dirigir als ciutadans des de l'escenari ubicat a la Gran Via.

Els lletrats del Parlament també avalen Forcadell

A petició de la defensa de Forcadell també han declarat dos lletrats del Parlament, l'exsecretari general de la cambra, Pere Sol, i la lletrada Mercè Arderiu. Sol ha explicat que va dimitir del càrrec perquè "no es trobava còmode". Tanmateix, no ha vinculat els motius a la incertesa política, sinó a l'estat de salut, a la vida familiar i a les tasques de gestió per les quals no es veia "preparat". Sol ha mantingut un intens interrogatori amb el fiscal Javier Zaragoza, que li ha preguntat diverses ocasions si havia emès informes advertint de les suposades irregularitats d'algunes iniciatives parlamentàries de les formacions independentistes. Sol ha assegurat que no era la seva competència fer-ho i, en tot cas, ha negat que algunes de les resolucions com la del 4 d'octubre de 2016 relativa a la celebració d'un referèndum contravingués la suspensió del Tribunal Constitucional de la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015. Al seu entendre, estaven desvinculades perquè en la primera no es parlava d'un referèndum.

Mercè Arderiu ha insistit en el fet que al Parlament "mai s'ha inadmès a tràmit cap text pel fet que sigui inconstitucional", perquè no es valora "el fons" sinó la forma, tot i que el fiscal Fidel Cadena ha fet referència a algunes resolucions no admeses a tràmit per la cambra quan Arderiu encara no hi treballava com a lletrada, el 2009 i 2010. A preguntes de l'advocada de l'Estat, Arderiu també ha assegurat que tot i que el debat de les iniciatives parlamentàries del 6 i 7 de setembre es va incloure al ple alterant l'ordre del dia, el contingut dels textos era conegut per tots els grups parlamentaris. "Però si no es va publicar fins el mateix dia 6", li ha qüestionat Rosa María Seoane. Arderiu ha explicat que tots els grups parlamentaris tenien "una còpia" dels textos des de finals de juliol.

Més continguts de