Els quatre mesos de judici al Procés en 10 moments clau

BarcelonaAl llarg d'aquests quatre mesos de judici al Procés, s'han produït moments de tot tipus, protagonitzats per ciutadans, polítics, juristes, advocats, acusats o el mateix president de la sala, Manuel Marchena. Hi ha hagut des d'enfrontaments verbals entre les defenses i el tribunal fins a declaracions de testimonis que s'han enganxat amb Marchena, passant per afirmacions que han marcat un abans i un després en el transcurs del procés judicial.

Aquest és un repàs dels deu millors moments.

• Les cares d'odi com a recurs de les declaracions de la Guàrdia Civil Els testimonis més abundants durant el judici han sigut els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, cridats per les acusacions per apuntalar les seves tesis. Tots ells han repetit, durant la seva compareixença, que els ciutadans, en la jornada de l'1 d'Octubre, exhibien "mirades d'odi" quan se'ls preguntava per si van respondre a l'ús de la força de la policia amb violència.
• El "mucho mejor" que Manuel Marchena va etzibar a Benet Salellas Durant la compareixença de la filòsofa Marina Garcés com a testimoni, el president de la sala va impedir-li fer valoracions sobre l'1 d'Octubre tallant-la i impedint que mirés notes durant el seu testimoni. Al final, quan l'advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, va dir que no tenia més preguntes, Marchena va respondre: "Mucho mejor".
• La declaració clau dels comissaris dels Mossos i del major Trapero Una de les declaracions determinants per a les defenses, sobretot la de Joaquim Forn, va ser la del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, quan va assegurar que tenia un pla de detenció del president de la Generalitat. Un fet que ha servit als advocats per rebatre la Fiscalia, que manté que la policia catalana estava coordinada amb el Govern per fer el referèndum.També Ferran López, número dos de Trapero, va negar que els Mossos col·laboressin amb la preparació del referèndum, però va afirmar que el llavors president, Carles Puigdemont, va avisar que si hi havia disturbis declararia la independència.
• El testimoni de la secretària judicial del jutjat 13 En la protesta del 20-S, una declaració clau de càrrec contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és la de Montserrat del Toro, secretària judicial, que va fer una narració farcida de les percepcions i sensacions que va tenir aquell dia. Va dir que havia tingut "por" i que per això va demanar, fins i tot, un helicòpter per sortir de la conselleria d'Economia.
• La violència, segons Millo: De la "trampa del Fairy" a les "arts marcials" L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya va abonar la tesi de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sobre la hipotètica violència dels votants l'1 d'Octubre. Sense entrar, tampoc, en l'ús de la força de la policia espanyola.
• Baños es nega a respondre a Vox L'exdiputat de la CUP es va negar a contestar a l'acusació popular perquè, segons ell, era l'extrema dreta. Això va provocar l'enfrontament amb el president de la sala, Manuel Marchena, que el va avisar de les conseqüències penals a què s'arrisca un testimoni que no vol contestar a una de les parts.
• La votant de l'1-O indignadaUn dels testimonis que s'han citat en les conclusions de les defenses ha sigut el d'una ciutadana que va mostrar la seva indignació a Manuel Marchena per la violència de la policia, quan li va suggerir que no estigués nerviosa. "No ho estic, estic indignada", va afirmar.
• Els "hòsties" de Jordi CuixartDurant la declaració del president d'Òmnium, Marchena el va advertir que no podia dir "hòstia". Una expressió que, a Cuixart, se li havia escapat diverses vegades al llarg de la seva exposició com a acusat.
• La declaració de David FernàndezL'exdiputat de la CUP va fer una defensa de la desobediència civil no violenta davant el tribunal. Es va declarar "culpable i reincident" si el dret a l'autodeterminació es considera un delicte.
• La descripció de BaenaL'autor de totes les investigacions de la Guàrdia Civil a Catalunya relacionades amb el Procés, el cap de la policia judicial Daniel Baena, va parlar d'un període "insurreccional" referint-se a l'octubre del 2017 a Catalunya. "La situació era un polvorí", va afirmar el policia per apuntalar les tesis de l'acusació.