PARLAMENT

El ple decidirà la resposta al Suprem

Torra portarà la reacció judicial al Parlament, que es basarà en la “democràcia i l’autodeterminació”

Quan falten pocs dies perquè es conegui la sentència del Tribunal Suprem -les últimes informacions apunten a demà o dilluns-, el president de la Generalitat, Quim Torra, va situar ahir el focus en el Parlament a l’hora de definir la resposta al veredicte judicial. En la sessió de control a la cambra catalana, va afirmar que seran els representants parlamentaris els que davant una sentència que podria ser “el torpede més greu contra la convivència de Catalunya”, en paraules de Torra, hauran de prendre una “decisió”. Una manera de dir que el ple s’haurà de posicionar a través d’una proposta que ell mateix portarà al Parlament i que, segons el president, ha de pivotar sobre tres eixos: democràcia, drets humans i autodeterminació.

Segons diverses fonts consultades per l’ARA, els últims dies s’està intentant consensuar una resposta institucional que aglutini tots els actors independentistes, més enllà de la protesta al carrer, en la qual partits i entitats també treballen. A banda de la declaració institucional del Govern o el suport dels ajuntaments que es pugui escenificar, els partits independentistes treballen per consensuar una resposta al Parlament que pugui sintetitzar les diferents estratègies que hi ha actualment. Precisament en favor d’aquest consens, ahir Torra va evitar utilitzar els termes unilateralitat o desobediència institucional -ERC i una part de JxCat consideren que posaria en el punt de mira les institucions-, a la qual sí que s’ha referit altres vegades, com en la conferència de Prada de Conflent. També va descartar explícitament obrir les presons catalanes com a resposta a la sentència, davant la insistència del PP que li atribuïa unes declaracions valorant-ho com una possibilitat. “Hem viscut moments surrealistes, però aquest és kafkià. Jo no he dit mai que obriria les presons catalanes”, va concloure el president del Govern. Al que sí que va apel·lar el cap de l’executiu és a la desobediència civil com un “dret” de la ciutadania davant situacions que creu injustes.

Després de la sessió del matí al Parlament, segons expliquen a l’ARA fonts coneixedores, Torra es va reunir amb els consellers de JxCat davant la imminència de la sentència de l’1-O. Fonts de l’executiu explicaven ahir que es tractava de fer un dels dinars habituals entre els consellers de JxCat -es fan dilluns, però aquest hi havia la moció de censura-, tot i que admetien que la trobada va abordar la resposta al veredicte del Suprem. De la proposta que Torra porti al Parlament “n’hem de parlar entre tots”, deien ahir des del Govern, després que la portaveu, Meritxell Budó, evités respondre dimarts en què consistirà. De fet, fonts pròximes a Torra afirmen que a hores d’ara no tots els membres del consell executiu coneixen les intencions del president.

Colau se’n desmarca

En ple debat sobre què s’ha de fer, dirigents independentistes van tornar a topar pel tipus de resposta a la sentència. L’exconseller Toni Comín, des de Brussel·les, va apostar per buscar el “desgast econòmic” de l’Estat, malgrat que això també tingui costos a Catalunya. Unes paraules a les quals va replicar la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, que va afirmar que la resposta a la sentència “no ens pot perjudicar a nosaltres mateixos”. Qui va marcar distància va ser l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que en una entrevista a Ràdio 4 es va desmarcar d’una aturada general -també de la vaga prevista per a divendres 18- perquè no farà sortir els presos en llibertat. Fonts de la direcció dels comuns expliquen a l’ARA que en les úniques aturades que podrien arribar a participar és en les que generin un consens tan ampli com el del 3-O. “No anirem a mobilitzacions que siguin més gesticulació d’ERC i PDECat”, avisen.

Els Jordis reclamen la llibertat

Després que la Fiscalia tornés a posicionar-se dimarts per mantenir la presó provisional dels Jordis i recordés al Tribunal Suprem que ha de convocar una vista si no publica abans del 16 d’octubre la sentència del Procés -quan es compleixen dos anys de presó preventiva-, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van presentar ahir un escrit a la sala que presideix Manuel Marchena per demanar la llibertat provisional. Tots dos van al·legar la resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides, que ha resolt que s’ha de decretar la llibertat dels presos polítics. L’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, també va criticar la petició de la Fiscalia al Suprem i va apuntar que és un acte “preventiu i fins i tot accessori”, perquè el mateix tribunal pot convocar la vista d’ofici i no cal que li recordi a través d’un escrit que ha de convocar aquesta sessió. Els advocats van avisar, alhora, que no és necessari que els Jordis siguin traslladats a Madrid per a aquesta declaració, sinó que es podria fer a través de videoconferència. En tot cas, aquesta sessió no serà necessària si el Suprem fa pública la sentència abans de dimecres.

Més continguts de