Setmana decisiva per pentinar la sentència del Procés

El tribunal preveu notificar la sentència als dotze acusats cap al 10 d’octubre

El tribunal del judici del Procés ha començat la que serà la setmana clau per donar el vistiplau al projecte de ponència elaborat per Manuel Marchena. Fonts judicials apunten que el tribunal preveu notificar la sentència als dotze acusats cap al 10 d’octubre, tot i que coincidirà amb la campanya de les eleccions del 10 de novembre. “No hi ha dates ideals”, assenyala la font consultada.

Més enllà de tenir ja a punt la sentència, una altra de les raons per notificar-la cap al 10 d'octubre és el venciment del termini de 2 anys de la presó provisional ordenada el 16 d'octubre del 2017 per la jutge Carmen Lamela per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per delictes penats amb més de 3 anys aquesta mesura privativa de llibertat pot ser de 2 anys prorrogables fins a 2 anys més. El tribunal, doncs, si no dicta i notifica la sentència abans del 16 d'octubre hauria de pronunciar-se mitjançant una interlocutòria en el sentit de prorrogar la presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per dos anys addicionals. I fonts judicials assenyalen que amb la sentència ja enllestida el tribunal prefereix no haver de justificar la pròrroga.

Aquestes fonts indiquen que després d’haver mantingut diverses deliberacions, el ponent, Marchena, ha treballat durant l’agost i aquesta setmana sotmetrà els seus resultats als altres sis membres del tribunal.

Marchena ha treballat en l’esborrany de ponència després d’unes deliberacions en què, segons les fonts consultades per l’ARA, no hi ha hagut discrepàncies sobre les qualificacions jurídiques. Sobre aquestes deliberacions s’ha elaborat, doncs, l’esborrany de sentència.

En la seva querella, el fiscal general José Manuel Maza, després d’advocar pel delicte de rebel·lió (“alçament violent i públic” de l’article 472 del Codi Penal), plantejava el següent: “En cas que s’entengui que algun element del delicte de rebel·lió no concorre en els fets objectes d’aquesta querella, aquests serien constitutius d’un delicte de sedició”. I afegia: “D’altra banda, cal tenir en compte també que l’article 477 del Codi Penal castiga la provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte de rebel·lió, de manera que estén la intervenció penal als actes preparatoris”.

Quatre membres del tribunal (Marchena, Varela, Berdugo i Arrieta) van participar en la sala d’admissió de la querella. En la interlocutòria, la sala assenyalava: “Serà al llarg de la instrucció quan els fets imputats, en vista de les diligències d’investigació acordades per l’instructor, confirmin o desmenteixin la realitat. I serà llavors quan es podrà precisar si aquests actes són susceptibles d’integrar les exigències del tipus que preveu l’article 472 del Codi Penal, o per contra han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió”.

Per tant, sobre aquestes alternatives ha examinat la qüestió el tribunal del Procés.

Així mateix, les fonts consultades assenyalen que les proves de l’“alçament violent i públic” de l’article 472 no s’han pogut acreditar com a idònies en el judici oral. Tampoc s’ha provat que els Mossos d’Esquadra hagin sigut el braç armat i la corretja de transmissió de la Generalitat -els presumptes rebels-. I, finalment, les fonts afegeixen que la conspiració va desistir dels seus objectius.

La mateixa llei de transitorietat jurídica segons la qual després del referèndum de l’1 d’Octubre es prendria el control del territori de Catalunya, entre altres tasques fixades, no es va aplicar. Aquest “desistiment” és una qüestió rellevant.

Més continguts de