Política 07/11/2014

Els Liberals proposen un referèndum sobre la UE si guanyen les eleccions

El partit anuncia l'inici de la preparació de la campanya electoral, amb una gran afluència al seu congrés

Ana
3 min
El congrés de Liberals d'Andorra celebrat aquest dijous al vespre. / Foto: ANA

Escaldes-EngordanyEls Liberals faran un referèndum sobre la relació amb la UE si guanyen les eleccions

Els Liberals d'Andorra han celebrat aquest dijous el seu congrés per presentar el decàleg que ha de servir de base per elaborar el programa electoral i la renovació i ampliació de l'Executiva. El Congrés ha comptat amb una àmplia participació de militants, i hi han assistit membres no habituals, com representants dels sindicats.

Durant l'exposició s'ha fet menció en diverses ocasions a l'acord d'associació amb la Unió Europea sobre el qual el reescollit president del partit, Jordi Gallardo, ha considerat que "no s'expliquen els costos i les obligacions. Només volen explicar les bonances que porta per a Andorra i els fons als quals podrem accedir". Segons els Liberals són els ciutadans els que han de decidir quina ha de ser la relació del Principat amb la UE, i per això han expressat la seva intenció de convocar un referèndum si guanyen les eleccions. En opinció dels Liberals, un acord d'associació no és la millor opció per mantenir les especificitats.

El model dels Liberals es basa en una relació de "bon veïnatge" en la qual Andorra pugui "contribuir en la mesura del possible pel país i en puguem treure benefici", ha dit el president Jordi Gallardo.

Els Liberals també han escollit, en el seu congrés, una executiva de "continuïtat" cobrint els càrrecs que mancaven i recuperant els vocals parroquials per fer de nexe amb el territori. Així, Gallardo segueix com a president, Salus Chato com a vicepresident primer, Toni Garcia s'incorpora com a vicepresident segon, Ferran Costa es manté com a secretari general, igual que Maanan Aouraghe i Judith Pallarés com a secretari d'organització i secretària de relacions internacionals, respectivament. Entra Carine Montaner com a responsable de Polítiques d'Igualtat i repeteixen Anna Piñero i Beatriu Hernández com a tresorera i representant dels joves respectivament.

Amb aquest acte, els Liberals han donat inici a la campanya electoral, ja que amb el decàleg presentat i les taules de treball començaran a preparar el programa. Aquest és el primer pas, ha recalcat Gallego, ja que primer volen definir les propostes i després fer les llistes. El que sí que han avançat és que a escala nacional no faran coalició amb ningú i a escala local mantindran els acords tradicionals, com és el cas d'Unió Laurediana a Sant Julià.

Pel que fa al possibilitat que Toni Martí no es presenti a la reelecció com a cap de Govern, el president dels Liberals ha manifestat que "no ens genera res" i que la seva prioritat és "fer un projecte ampli, participatiu i intentar presentar-nos a les eleccions", però seguint el seu projecte i "no en contra de ningú".

Els punts del decàleg liberal

El primer punt del decàleg és un acord per la reactivació econòmica i l'ocupació, amb un sistema fiscal atractiu, desgravacions fiscals per inversions en la mateixa empresa i creació de nous llocs de treball i una oficina d'assessorament empresarial per a totes les companyies, locals o estrangeres, així com la reforma del Codi de relacions laborals.

En segon lloc s'ha parlat de reestructurar els criteris d'atorgament de les ajudes socials per crear una sola ajuda que s'equipari al salari mínim i que permeti reduir i agilitzar els tràmits a les persones.

Un altre punt és l'encaix dins d'Europa que ha de "respectar les especificitats" i s'ha de produir amb un "apropament molt prudent i molt específic". Han demanat un passaport "plenament europeu" i, si no és possible, s'hauria de "reconsiderar" la doble nacionalitat. Pel que fa al model de país volen acabar amb les duplicitats entre els Governs i comuns fent una reforma de la Llei de transferències i competències "en algun moment". A més, proposen una llei qualificada d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera "que millori la transparència". Per contra, fugen de "mesures centralitzadores" i per això volen recuperar el rol dels consellers territorials.

S'ha apuntat una important tasca legislativa quant a "derogar o deixar a la seva mínima expressió" les lleis que no hagin estat pensades per Andorra o siguin copiades d'altres estats no assimilables al Principat. Una nova llei d'estabilitat pressupostària, una llei de transparència, accés a la informació i bona governança, i una tributació adaptada a les rendes locals per atraure més residents passius.

Altres mesures proposades són uns pressupostos participatius i una democràcia "més participativa", un Fons Nacional Andorrà per a les generacions futures que s'hauria de nodrir d'ingressos extraordinaris de les parapúbliques, venda de béns immobles o herències; i una reforma de la funció pública "consensuada", basada en la meritocràcia i la promoció interna però de l'administració de tot l'Estat.

Aquests aspectes junt amb d'altres com l'avortament, el coprincipat o la situació de la CASS són els que es debatran en les taules de treball per formar el programa electoral.

stats