15/12/2022

Periodistes i lingüistes: vostès que poden, dialoguin

2 min

Faig un Gemma Nierga, perquè acabo de llegir –amb estupor, com se sol dir– un informe de MediaCat sobre la competència lingüística en català dels periodistes. Les dades les explica Laura Serra, en aquest diari, però n'hi ha una de concreta que m'ha deixat esparverat. Entre els 50 experts en llengua consultats, el 42% opinen que el grau de deferència/interès dels redactors envers la feina dels correctors és "baix" i un 4% addicional diu que "molt baix". Segons es desprèn de l'enquesta, per a bona part de la professió els lingüistes són vistos com l'enemic, com el diable del retolador vermell sempre disposat a esventrar un text. Aquest zel per la inviolabilitat textual es podria arribar a entendre en cas que l'autor tingués una perícia lingüística fora mida. Però és que un 0% dels correctors i similars sondejats opinen que el nivell de competència en català dels periodistes és "molt alt" –i un minso 2% assegura que és "alt"– mentre que la majoria (un 60%) es decanten per qualificar-lo de "mitjà".

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

L'informe examina si les facultats compleixen la seva funció d'ensenyar a redactar en català. Penso que és irrellevant. Cap facultat del món podrà ensenyar a escriure bé si l'interessat no hi arriba amb un mínim de lectures fetes i la disposició a assumir un aprenentatge que, en realitat, no acaba mai. On s'aprèn de debò a escriure és a les redaccions, si tens algú més expert al costat que et revisa el text. Jo mateix he pogut jugar en aquests articles a fer giragonses verbals i forçar una mica l'estil perquè sabia que tenia la xarxa dels lingüistes. Això sí, les correccions no només s'han d'aplicar: també s'han de retornar i comentar o es perden com llàgrimes en la pluja i el redactor seguirà cometent els mateixos errors. Per això, vostès que poden, dialoguin.

stats