Lloret fa fill il·lustre l'enginyer de la canaleta del Massanella
Montserrat Fontanet dugué el català als tractats d'agricultura
Lloret.¡Jacint Josep Fontanet, conegut com Montserrat Fontanet és, des de divendres passat, fill il·lustre de Lloret de Vistalegre. Nascut al centre de Mallorca i fill d'arrendataris, Fontanet va treballar en quatre de les possessions més importants de l'illa, obtenint una certa popularitat com a conrador. Dues proeses demostren la seva capacitat emprenedora i li donaren popularitat a l'època: l'escriptura del tractat Art de conró, i la conclusió amb èxit de la canaleta del Massanella.
Segons explica Andreu Ramis, l'historiador encarregat de fer l'expedient per al nomenament de fill il·lustre, Arts de conró va ser possiblement el primer tractat d'agricultura fet en català. Aquesta obra, diu Ramis, té un mèrit especial, ja que "es creà en un moment de decadència de la llengua, poc després de la implantació del Decret de Nova Planta". En ell, Fontanet descriu les tècniques agrícoles utilitzades a l'illa, parla de les espècies cultivades i fins i tot deixa espai per tractar l'explotació de les hisendes i la mesura de la terra.
L'obra, de la qual se n'han identificat fins a deu manuscrits que circulaven a l'època però que no s'edità fins el 1979, està escrita en forma de diàleg amb Joan Toni Fuster, amo de la possessió de Son Fuster d'Inca, on Fontanet estava arrendat.
La canaleta del Massanella
Fontanet, a més de ser un conrador certament il·lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d'enginyeria que, des de feia 150 anys no s'havia aconseguit resoldre: la construcció d'una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella.
Aquesta, diu Ramis "és una obra d'enginyeria molt notable". Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l'objectiu de dur l'aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d'en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d'aigua (s'Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l'època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l'aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.
