Sant Antoni creix encara més en cap de setmana
Una multitud canta, balla i s’engata seguint el pas dels dimonis manacorins
Manacor“Ara ja em puc morir tranquil·la”. Això va dir ahir una dona a dins cal Baciner de Manacor, just després de fer-se la primera foto amb els dimonis. Eren moments abans de les 14.15 h, quan un coet dóna el sus a la festa i sant Antoni, els dimonis i els músics surten de la casa ‘mare’, on comença tot, i fan els primers balls dins una rotllana feta de gent emocionada: és l’inici d’una jornada que, per a ells, serà molt llarga.
Malgrat que a cal Baciner el ball sol ser més tranquil, hi havia una gentada. El Sant Antoni manacorí és el més multitudinari de l’illa i ahir encara ho va ser més, ja que queia en dissabte. Al matí, els carrers ja bullien de gent, els bars havien tret les barres a fora i corrien les herbes i les cerveses com mai.
Ajuntament i pissarreta
Després de les primers danses, tota la comitiva es va dirigir cap a l’Ajuntament, on es fa el ball més massiu del dia. Malgrat que estava convocat a les 14.30 h, dues hores abans ja hi havia joves que feien lloc per poder veure l’espectacle des de primera fila. Els protagonistes ballaren i després pujaren a l’Ajuntament on, per un dia, el Dimoni Gros s’asseu a la cadira del batle i, d’aquesta manera, simbòlicament, agafa el poder a la ciutat. Regidors i treballadors dels mitjans de comunicació varen tenir el privilegi de veure aquest ball privat. Els regidors deixaren per un dia l’hostilitat espessa de què solen fer gala dins la sala de plens des de l’inici de mandat, ja abans de la moció de censura, i es va respirar cordialitat. Val a dir, però, que no hi eren tots.
En aquesta ocasió, a més, dos dels edils de l’equip de govern, Mateu Juan i Joan Sagrera, d’El Pi, formaven part de la comitiva. El primer, com a baciner. El segon, amb els músics. Un altre càrrec públic, el director general de Qualitat Ambiental, Sebastià Sansó, també feia sonar el violí.
Com l’any passat, en Bernat de s’Hort, glosador i membre històric del patronat, aixecava una pissarreta amb el títol de la cançó que tocava per a cada ball. D’aquesta manera, la multitud s’assabenta més fàcilment de què s’ha de cantar en cada moment. Després de l’actuació davant la casa consistorial, s’inicià una ruta per tot el poble. En el primer tram, els balladors i els sonadors varen estar més acompanyats que mai, i per això arribaven a cada parada amb retard.
Un dels moments més calmats de la festa arriba després d’aquests primers balls. Els externs i molts manacorins van a dinar als restaurants del poble, a alguna casa o d’entrepans a les voravies i cantonades. Els més incondicionals de la festa, en canvi, ja han anat amb la panxa plena a cal Baciner i, per tant, poden seguir els dimonis durant aquest primer tram d’horabaixa amb més tranquil·litat i, sobretot, molt més amples. Les herbes i alguna pasta dolça aporten les racions d’energia perquè els músics i sonadors puguin continuar la ruta amb ànim.
Foc i fum
A causa de la pluja del dia anterior, els autors dels foguerons varen haver d’esperar al matí per col·locar la llenya. 120 fogueres havien de cremar al vespre per tot el municipi (sense incloure les que també s’encenen a cases de foravila), i 17 participaven en el concurs de la millor figura. Com és habitual, el Dimoni Gros va encentre el primer foc després de la missa de completes. De la mateixa manera que l’any passat, l’aforament de l’església dels Dolors es va limitar a unes 1.700 persones, per tal de garantir la seguretat i el respecte a la part de la festa de vessant més solemne i religiós. El cant dels goigs va tornar a ser un dels moments més emotius.
Tota la gent que no va poder entrar dins el temple tenia l’oportunitat d’anar als goigs ‘alternatius’, que s’havien convocat a la plaça de Sant Jaume a través de les xarxes socials. És una de les variacions de la festa dels darrers anys, en els quals la cita s’ha fet més concorreguda. Per afegitó, enguany, com a mínim, hi ha hagut dues novetats: una campanya perquè la gent canti bé certes paraules dels goigs i una polèmica per la publicació de fotos d’un Dimoni Gros fals amb una dona quasi nua en una revista local.
