El sant barbut encalenteix el primer dia d’hivern

ManacorEra el primer dia que feia fred de bon de veres d’aquest hivern que ha arribat tard. La revetla de Sant Antoni se celebrà arreu de les Illes, amb més o menys afluència de gent, però amb molts denominadors comuns: sopars al voltant dels foguerons, gloses i caretes de dimoni, entre d’altres.

Molt a prop les dues festes grosses d’Artà i Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Capdepera varen viure un Sant Antoni més familiar, en què els balls es podien seguir de més a prop que no en d’altres festes més massives. A Son Servera, la festa per als més grans començà devers les vuit. A les set i mitja de l’horabaixa començaven les completes a l’església. Després, centenars de serverins amb el mocador vermell penjat al coll presenciaven com el dimoni gros encenia el primer fogueró. Una ràfega de coets anuncià a tot el poble que era l’hora de prendre foc a la llenya i de començar la festa arran del foc, tot esperant la visita dels dimonis.

També hi va haver cercavila en d’altres pobles com Alaró. A Consell, on la colla de caparrots commemora deu anys de vida, varen cremar dotze foguerons. Així mateix, s’encengué flamerada en molts d’altres municipis. A Petra, els premis dels foguerons varen tenir caràcter reivindicatiu. El segon fou per a una figura que parodiava les intencions de l’Ajuntament de Santa Margalida d’instal·lar xibius a les platges de Son Serra, lloc d’estiueig per a molts petrers. “SOS i el poble petrer / volem platja natural / xiringuito artifical / vés-te’n dimonir viler”, deia una de les gloses.

Beneïdes, corbs i un pi

La festa continuarà avui, dia del sant. Les beneïdes dels animals seran les protagonistes arreu, amb especial esment a les de Muro, les més multitudinàries. En altres pobles es viuran esdeveniments singulars. Un és la davallada del corb, que es fa tant a Mancor com a Son Servera.

Un altre és a Pollença, amb la pujada al pi que el poble va a cercar al matí a la finca de Ternelles. Es tracta d’un gran pal ensabonat al qual cada any volen fer el cim alguns dels joves més agosarats del poble. Quan hi ha molta disputa, part de l’èxit de qui arriba a dalt depèn de l’ajuda del grup d’amics i de l’astúcia per saber quin moment és el millor per iniciar la pujada. L’any passat hi va pujar Sergi Gómez, que ja ho havia aconseguit en dues ocasions anteriors.