El fiscal Anticorrupció demanarà un mínim de 8 anys de presó per a Matas per Nóos

L'acusació es formalitzarà en breu contra l'expresident balear i pot coincidir amb el tràmit del recurs de Matas contra la revocació del tercer grau


El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach té previst formular acusació contra l'expresident Jaume Matas en el cas Nóos per delictes continuats de prevaricació, frau a l'administració i també delicte continuat de malversació de cabals públics. I la pena que pretén incloure en l'escrit d'acusació per a Matas serà d'un mínim de 8 anys de presó, i pot ser fins i tot més elevada, envoltant els 11 anys de presó.

Aquesta acusació contra Jaume Matas es formalitzarà per part del ministeri fiscal en breu, a final de novembre o a principi de desembre, i pot coincidir amb la resolució del recurs de Matas davant l'Audiència de Palma en contra de la decisió del jutge de Vigilància Penitenciària de Valladolid que revoca el tercer grau atorgat a l'expresident balear per Institucions Penitenciàries. El recurs es presenta primer en reforma davant el mateix jutge i llavors davant l'Audiència. Mentrestant, Matas pot continuar en règim de semillibertat, anant a dormir al recinte penitenciari de Segòvia.

De fet, la Fiscalia de Valladolid –que va ser la que va presentar recurs contra el tercer grau de Matas– ja apuntava, en un exercici teòric, les eventuals penes que formaven el panorama judicial que té sobre Matas per les sis causes principals obertes en contra seva, entre les quals hi ha el cas Nóos, la que està més a prop de concretar-se en acusacions formals contra l'expresident. De fet, fou la Fiscalia de Balears, com és natural, la que informà la de Valladolid de la situació de Matas.

Pedro Horrach està ultimant l'escrit d'acusació i ha confirmat que les penes que demanarà per a Matas van en la línia que es recull en l'escrit d'oposició al tercer grau de Matas: d'un mínim de 8 anys a un màxim d'11 anys de presó.

En aquest escrit que ja està tancant Horrach, els que s'enduran les acusacions més greus –i amb majors penes– seran, com ja va avançar el fiscal fa uns mesos, el duc de Palma, Iñaki Urdangarin (prop de 20 anys de presó); el seu soci, Diego Torres (més de 15 anys), i també Miguel Tejeiro, considerat home clau, el cervell financer de l'Instituto Nóos, amb penes similars a les dels dos socis de Nóos. L'única diferència entre Urdangarin i Torres ve marcada per la imputació d'un delicte fiscal més al duc de Palma que al seu soci.

Cal recordar que en el cas Nóos s'ha determinat el presumpte pagament irregular de 6 milions d'euros públics procedents de les administracions de Balears i València a l'institut del duc de Palma per l'organització dels Fòrums Illes Balears i els València Summit. D'aquests, 4,5 encara estan sense justificar.

La que està clar que no figurarà en l'escrit d'acusació del fiscal acusada de delictes és la infanta Cristina. Aquest dimarts Horrach ho ha tornat a confirmar en l'entrevista a la Cadena Ser, en la qual ha dit que si per ell fos la infanta no s'hauria d'asseure al banquet dels acusats i ha defensat que aquesta ha estat la tesi que ha mantingut ell des del primer moment, sense cap variació ni imposició que, segons el fiscal, "no hauria tolerat mai". El fiscal també ha aprofitat per manifestar discrepància amb la resolució de l'Audiència que manté la imputació de Cristina de Borbó per delictes fiscals, fonamentant-se en una tesi, a parer seu, absolutament artificial i alambinada per poder dur-la a la banqueta dels acusats. La Fiscalia sí que demanarà que pagui, com a responsable civil a títol lucratiu, 600.000 euros perquè considera que s'ha lucrat dels fons arribats a Aizoon.

Pot quedar suspès el termini donat per Castro per acusar

Inicialment, el termini que va donar el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, perquè les acusacions presentassin els escrits en els quals han de detallar qui acusen, per quins delictes i quines penes reclamen acabava el proper dia 26 de novembre. Ara pot ser que aquest termini quedi suspès. El motiu seria el recurs que ha plantejat el vicealcalde de València, Alfons Grau, contra la providència de Castro que establia el termini per acusar.

La qüestió és que la imputació de Grau –no acordada per Castro sinó inclosa per l'Audiència en la resolució dels recursos– podria requerir la pràctica de determinades diligències que ell havia demanat mesos enrere i que quedaren sense dur-se endavant una vegada que va deixar d'estar imputat. El fet que es pugi acordar dur endavant aquestes proves pot obligar a suspendre el termini de presentació d'escrits d'acusació i es retardaria, una vegada més, el tancament del cas Nóos.