El Govern farà un decret de sequera

PalmaLa greu situació que pateixen els aqüífers a Eivissa, absolutament sobreexplotats, juntament amb la sequera que pateix l'illa, l'han conduïda a una situació d'emergència. Aquesta serà atacada pel Govern balear mitjançant un decret de sequera que proporcioni instruments legals per fer front a aquesta circumstància. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal. "El Pla Hidrològic no nat incloïa un pla de sequera, que actualment no existeix", ha explicat el conseller, però que "ha de ser una prioritat per a aquest Govern".

La intenció de l'Executiu és començar a treballar a partir de l'esborrany elaborat per l'equip de l'anterior Pacte de Progrés i que mai no acabà de veure la llum, ja que fou abandonat per Biel Company, i a partir d'aquí obrir un procés de participació perquè pugui ser consensuat. En principi es preveu que ja podria estar redactat i aprovat a principi del 2016 i, tot i que el conseller no ha volgut donar una data concreta, sí que ha assegurat que per a l'estiu que ve ja serà una realitat.

"Igual que quan hi ha un incendi la gent sap que ha de cridar a l'112, la gent també ha de saber què ha de fer en cas de sequera”, ha dit Vidal.

El Govern català va aprovar un decret de sequera l'abril de l'any 2007 que féu efectius els usos declarats com a prioritaris per llei a tot el territori. Va estar en vigor durant un any i nou mesos, i fou derogat el gener de 2009. Les mesures s'aplicaren allà de manera progressiva depenent de l'escenari de cada municipi i amb l'objectiu d'allargar les reserves hídriques del país.

La setmana passada el GEN-GOB demanà a l'Ajuntament de Sant Josep, greument afectat per la sequera, que instàs la declaració d'emergència i també la d'aqüífers sobreexplotats. "És una autèntica irresponsabilitat no fer-ho. Resulta inexplicable que en la situació actual existeixi una passivitat absoluta per part dels responsables municipals, insulars i autonòmics, que es limiten, ara encara, a fer declaracions d'intencions i a parlar de dessalació com si el problema fos fàcilment solucionable i qüestió, únicament, de col·locar unes canonades", expressà el grup ecologista. Des de l'entitat, han apuntat que les mesures d'urgència han d'anar acompanyades d'altres que a mitjan i llarg termini "corregeixin la insostenibilitat de la 'planificació' actual".

Depuradores

El conseller de Medi Ambient també ha donat compte aquest dijous de l'estat de les depuradores de les Illes Balears, que acumulen problemes històrics de manca de manteniment incrementats per la manca d'inversions d'ençà que començà la crisi econòmica, i agreujats per les puntes de població que es produeixen a l'estiu i que fan que la demanda d'aigua sigui inassumible. "Durant 20 anys no hi ha hagut una política de manteniment, sinó de creixement", ha assegurat Vidal, per explicar els incidents que aquests dies hi ha en algunes d'aquestes instal·lacions, com és el cas sobretot de Muro i de Santa Eulària.

A Mallorca, de les 56 estacions depuradores d'aigües residuals que hi ha, només 25 funcionen a rendiment complet, en "òptimes condicions". Moltes d'aquestes depuradores són molt antigues i necessiten de millores. Muro és ara mateix el punt que està ocasionant més problemes als veïns aquests dies, on "tot i que les obres no estan recepcionades pel Govern, ja s'hi han adoptat mesures", ha remarcat Vidal. Les obres de millora es fan de nit.

"Muro no pot assumir que hi arribi més aigua", ha advertit la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau. En aquest sentit, ha destacat la forta pressió que rep la zona de Muro i de la badia d'Alcúdia durant l'estiu i que s'està pendent de la construcció d'una nova estació a Can Picafort, que ja està en fase de licitació, emperò que depèn del Ministeri de Medi Ambient. El poc pendent de la zona fa que s'incrementi la problemàtica, ja que les bombes d'impulsió no donen a l'abast en les èpoques de creixement brutal de població. El conseller ha avançat també que aquesta setmana que ve ha programat una reunió amb el batle de Muro, Martí Fornés (CDM), i els veïns de la zona per abordar la problemàtica existent i les mesures que s'hi estan aplicant a hores d'ara. Tot plegat fa que sigui necessari "plantejar el model de les Illes Balears", ha afegit Vidal.

Igualment, s'estan investigant abocaments a Algaida; l'Agència Balear de l'Aigua també està fent millores a l'EDAR d'Andratx, mentre que a Sóller s'ha detectat que les bombes impulsores donen problemes.

Pel que fa a Menorca, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, ha apuntat que no s'espera que hi hagi grans problemes, tot i que el més important és en aquests moments a Ferreries, on s'ha descobert que hi havia hagut un abocament industrial i s'espera que a partir d'ara el rendiment millori.

A Eivissa, la situació preocupa i molt a l'EDAR de Santa Eulària, on s'acumulen problemes per la gestió de fang que s'hi ha fet. "És un problema greu, perquè durant els darrers mesos no s'ha llevat el fang i això fa que no funcionin" de manera correcta algunes d'aquestes depuradores de l'illa. Històricament el Consell insular hi havia de construir una planta per tractar el fang, però no s'ha arribat a fer.

Inversions

Medi Ambient també ha anunciat el pla d'inversions previst en el Pla Hidrològic de Biel Company i que ara mantindrà. Així, el Govern té previst invertir 20 milions anuals a partir de 2016 i durant els propers 8 anys.

Actualment, hi ha en fase d'execució o licitació obres de millora i de reformes per valor de 25,9 milions d'euros.