100.000 morts i una flagel·lació hipòcrita

Boris Johnson amb el cap cot. Boris Johnson amb els ulls plorosos. Boris Johnson flagel·lant-se, aquest dimecres, a les portades dels diaris britànics. "Ho lamento profundament" és la frase que més es repeteix a les portades que consignen la sinistra frontera dels 100.000 morts per covid que el Regne Unit acaba de travessar. Però, més enllà d'administrar-se una mica de disciplina anglesa –que cou però dona gustet–, no hi ha cap conseqüència política per al premier. I acapara les primeres pàgines quan potser, només potser, els protagonistes haurien de ser els morts. El Times i l'i opten per portades mosaic. Johnson és el màxim representant del país, esclar, però hi ha matèria per reflexionar sobre la relació de la premsa amb la gent i amb el poder.

Perquè els diaris conservadors, que ara lamenten aquest centenar de milers de morts, potser també haurien d'entonar un mea culpa. Mirem, per exemple, algunes de les notícies publicades per mitjans propietat de Rupert Murdoch: "Com treballar des de casa podria deixar-te mentalment i físicament tocat de per vida" (The Sun), "Per a molts de nosaltres el transport fins a la feina és part de qui som, i té un propòsit útil" (The Sunday Times), "El país necessita que tornis a la feina. L'economia i el futur dels nostres nanos depèn d'això" (The Sun), "Només el 37% dels britànics han tornat a l'oficina. En comparació, els francesos, tradicionalment poc treballadors, arriben al 84%" (Talk Radio, aquesta última amb un twist xenòfob). Les llàgrimes de cocodril d'avui són conseqüència de les proclames d'abans-d'ahir.

Ara bé, per molt que hi hagi escenificació i camàndules, com a mínim el primer ministre se'n fa responsable, ni que sigui formalment. No es pot dir que això passi a tot arreu.