10 reportatges clau dels 35 anys del '30 minuts'

BarcelonaEl 30 minuts celebra aquest diumenge el seu 35è aniversari. Des que es va estrenar, el 19 d'octubre del 1984, el programa ha emès més de 1.800 reportatges, alguns dels quals han passat a la posteritat. Aquests són deu dels més destacats.

'KKK: entrevista sense caputxa'

19 d'octubre del 1984

Fins al 1988, el 30 minuts no va adoptar el format actual, amb un únic reportatge per setmana. Durant els primers anys en podia incloure fins a tres en cada edició, com va passar, sense anar més lluny, el primer dia. En aquella ocasió es van oferir tres treballs de producció pròpia: Pedralbes: una porta a la CEE, sobre les relacions diplomàtiques entre Espanya i França i dirigit per Rosa Marqueta; Cavalls d'Espinavell: de la muntanya a la fira, de Francesc Escribano, i KKK: entrevista sense caputxa, que signava Carles Bosch.

Aquest últim va ser el reportatge inaugural d'aquella primera edició del 30 minuts i va demostrar ja l'ambició del programa, que no volia limitar-se a parlar de Catalunya i d'Espanya, sinó que buscava una perspectiva global. En aquest treball, Bosch feia un retrat de l'organització xenòfoba Ku Klux Klan, i entrevistava, a cara descoberta, el màxim responsable d'aquesta societat, Jerry Thompson.

'Sarajevo: l'enemic invisible'

(6 de setembre del 1992)

La Guerra de Bòsnia, igual que les altres guerres que van marcar la descomposició de Iugoslàvia, va ser un tema recurrent del 30 minuts durant la primera meitat dels anys 90. Entre els nombrosos reportatges que es van fer sobre aquest conflicte destaca Sarajevo: l'enemic invisible, que retratava, des de dins, la vida quotidiana a la capital de Bòsnia i Hercegovina durant el llarguíssim el setge a què va estar sotmesa la ciutat. Carles Bosch i Ferran Prat comandaven l'equip que va aconseguir entrar a la ciutat dins d'un comboi humanitari de l'ONU i amb l'ajuda de dos atletes que, poques setmanes abans, havien participat als Jocs Olímpics de Barcelona.

El reportatge –que va rebre una menció especial al Festival Internacional de Montecarlo– mostrava, per exemple, com el simple fet de caminar per un carrer aparentment tranquil s'havia convertit en una activitat d'alt risc a causa de la presència de franctiradors ocults en diversos edificis de la ciutat. Alguns dels protagonistes d'aquest treball van aparèixer, 22 anys després, al reportatge Èxodes, amb què el 30 minuts va commemorar el seu trentè aniversariÈxodes30 minuts va commemorar el seu trentè aniversari.

'Balseros, aventura sense final'

(18 de setembre del 1994)

Carles Bosch i Josep Maria Domènech van dirigir Balseros, aventura sense final, un reportatge que es va convertir també en tota una aventura per als seus autors, ja que va ser la llavor d'un documental de dues hores, estrenat l'any 2002 i que va ser nominat a l'Oscar al millor documental. El programa es fixava en el cas dels cubans que intenten fugir de l'illa a bord d'embarcacions precàries amb rumb als Estats Units, i seguia diverses persones durant els preparatius del viatge i, en algun cas, també després d'haver fracassat en l'intent.

'Les sales de la mort'

24 de setembre del 1995 i 14 de gener del 1996

El Channel 4 britànic va estrenar el 1995 The dying rooms, un reportatge que posteriorment es va emetre a molts canals de tot el món, entre els quals a TV3, que el va programar dins del 30 minuts amb el títol Les sales de la mort. El treball mostrava amb tota la cruesa com, arran de la implantació de la política del fill únic a la Xina, molts pares enviaven els seus segons fills –i sobretot filles– a uns orfenats en què les criatures eren tancades en habitacions on, simplement, se les deixava morir. L'impacte del reportatge va fer que, mesos després, se'n rodés una segona part, Return to the dying rooms (Retorn a les sales de la mort), que TV3 també va emetre.

Es considera que el reportatge, guanyador de la Nimfa de Plata al Festival de Montecarlo, va contribuir en bona mesura a l'increment de les adopcions internacionals, especialment de nenes xineses, a Catalunya i a altres zones del món a partir de finals dels anys 90.

[Les sales de la mort no és una producció pròpia de TV3, i per tant el reportatge no forma part de l'arxiu del 30 minuts. Tot i així, es pot veure a YouTube, en anglès dividit en quatre parts: primera, segona, tercera, quarta. I Retorn a les sales de la mort es pot trobar a Vimeo, també en anglès.]

'Tor, la muntanya maleïda'

20 d'abril del 1997

Carles Porta, Josep Maria Domènech i Pol Izquierdo són els autors de Tor, la muntanya maleïda, un dels reportatges més recordats de la història del 30 minuts. El treball investiga la truculenta història recent del poble de Tor, al Pallars Sobirà, que amb tot just una vintena d'habitants ha sigut l'escenari, en pocs anys, de l'assassinat de tres veïns com a conseqüència de la batalla judicial per la propietat de la muntanya. Davant l'èxit del reportatge, Porta va continuar la investigació al llibre Tor: tretze cases i tres morts (2005) i al podcast homònim de Catalunya Ràdio (2018).

'Procés a Pinochet'

15 de març del 1998

Arran de l’obertura d’un procés penal a Espanya contra l’exdictador xilè Augusto Pinochet, Santiago Torres i Ramon Vallès van elaborar el reportatge Procés a Pinochet, que investigava alguns assassinats comesos a l’empara del seu règim. Entre aquests hi ha el del capellà català Joan Alsina, el responsable de la mort del qual demanava perdó davant de la càmera.

'Els nens perduts del franquisme'

20 i 27 de gener del 2002

Montse Armengou i Ricard Belis van destapar a Els nens perduts del franquisme [aquí la segona part] una de les cares més fosques del règim franquista: el robatori de nadons fills de republicans per donar-los a altres famílies. El treball, guanyador del Premi Nacional de periodisme de la Generalitat, oferia testimonis colpidors de mares que explicaven com els havien pres de les mans els seus fills acabats de néixer i no els havien tornat a veure, i de joves que havien descobert que no eren fills de qui ells creien i buscaven qui eren els seus pares biològics. Des de llavors el cas ha saltat en diverses ocasions a la primera línia de l'actualitat, ha estat investigat judicialment i ha estat objecte de programes i sèries de televisió.

Per la seva banda, Belis i Armengou han seguit investigant, per al 30 minuts i el Sense ficció, altres cares ocultes del franquisme, com ara el Valle de los Caídos o el robatori de nens per motius econòmics.

‘A la recerca del paradís’

15 de febrer de 2015

Anna Teixidó signava A la recerca del paradís, una investigació que buscava els motius que porten persones musulmanes que viuen a Catalunya o a altres zones de l’Estat a deixar-ho tot per anar-se’n a Síria o l’Iraq per unir-se a les files de l’Estat Islàmic. El reportatge incloïa testimonis de jihadistes i dels seus familiars, i també de persones que, després d’haver estat en territori del califat, havien tornat i explicaven la seva experiència i les conseqüències que encara n’estaven pagant.

‘Trànsit, menors transsexuals’

10 d'abril del 2016

El testimoni de cinc nois i noies, d’entre 6 i 23 anys, que abans d’arribar a l’edat adulta havien completat un procés de canvi de sexe va impactar els espectadors del programa. Roser Oliver i Lluís Montserrat són els autors de Trànsit, menors transsexuals que va intentar donar carta de naturalitat a un tema tema doblement tabú: la transsexualitat dels menors d’edat.

‘Marcats per l’1 d’Octubre’

30 de setembre del 2018

El reportatge més vist de la història del 30 minuts, amb 981.000 espectadors i un 31,5% de quota de pantalla, va ser Marcats per l'1 d'Octubre, que es va emetre la vigília del primer aniversari de l’1-O i que recollia els testimonis de veïns de cinc municipis catalans que havien estat víctimes de la violència policial el dia del referèndum. Aquell treball de Genís Cormand i Sara Segarra és un dels molts que el programa de TV3 ha dedicat al Procés durant els últims anys.