DÍGITS I ANDRÒMINES

La 5G espera el negoci de les empreses

Fa dues setmanes, al Mobile Broadband Forum de Zuric, GSMA Intelligence va xifrar en 620.000 milions de dòlars el volum de negoci addicional que la 5G pot aportar a les operadores

Els proveïdors d’equipament per a xarxes de telecomunicacions somien en un món que sigui com Corea del Sud. Les tres operadores de mòbil del país asiàtic van estrenar comercialment els serveis de cinquena generació (5G) al mes d’abril, i sis mesos més tard ja han captat més de tres milions i mig d’abonats, cadascun dels quals consumeix el triple de dades que amb 4G, fins al punt que els clients de 5G ja generen el 13% del trànsit total de les xarxes, gràcies a més de 90.000 antenes 5G desplegades per atendre una població semblant a la d’Espanya en un territori cinc vegades més petit.

A la Xina encara no hi ha 5G comercial, perquè l’estat tot just acaba d’adjudicar a les companyies les freqüències de ràdio necessàries. Tot i així, més de 10 milions de clients ja han contractat anticipadament el servei. China Mobile, l’operadora més gran del món, té previst acabar l’any amb 50.000 antenes de 5G instal·lades (en té 2,7 milions de 4G) i oferint servei en més de 50 ciutats, i ampliar-lo l’any que ve a més de 340 nuclis de població.

Huawei, el principal subministrador mundial, ja porta lliurades -que no venudes, perquè en aquest mercat es practica més el rènting- 400.000 estacions base de 5G, i preveu fabricar-ne 600.000 aquest any i un milió i mig el que ve.

Més enllà dels nombrosos desplegaments experimentals, a mitjans d’octubre ja hi havia 40 xarxes oferint servei 5G comercial: 36 connecten telèfons mòbils (15 a Europa, inclosa Vodafone en 15 capitals espanyoles), i 19 ofereixen l’anomenat FWA (Fixed Wireless Access), que consisteix en portar internet de banda ampla a llocs on la fibra òptica no arriba, fent servir un enllaç de ràdio 5G. El recompte és obra de GSMA Intelligence, la mateixa entitat que durant el Mobile Broadband Forum (MBBF) organitzat per Huawei a Zuric fa dues setmanes xifrava en 620.000 milions de dòlars el volum de negoci addicional que la 5G pot aportar a les operadores en el camp de l’anomenada Indústria 4.0, amb els sectors del transport, la fabricació, l’energia i la seguretat al capdavant.

Quant a telèfons compatibles amb les xarxes 5G, si els models disponibles al principi es podien comptar amb els dits d’una mà i costaven al voltant dels 1.000 euros, ara n’hi ha més d’un centenar en fase de desenvolupament, el preu mitjà ha baixat considerablement i es preveu que a mitjans del 2020 podrem comprar mòbils 5G per 350 euros.

De cara als usuaris, cal recordar a més que la tecnologia 5G promet multiplicar per 100 la velocitat de connexió (fins als 10 gigabits per segon) i la densitat de dispositius (fins al milió d’aparells per quilòmetre quadrat), per 1,5 la mobilitat (mantenint enllaços estables fins a 500 quilòmetres per hora) i dividir per 50 la latència de les connexions (deixant-la en només un milisegon). I per a les operadores també és més eficient: les xarxes 5G consumeixen una cinquantena part d’energia per bit que les 4G.

Amb un panorama tan dinàmic i un futur tan esplèndid, cabria esperar que d’aquí pocs mesos la majoria dels humans i les empreses estiguéssim connectats per 5G. La realitat, tanmateix, és molt diferent. Les xarxes 5G actuals només milloren significativament el rendiment de les 4G en el primer dels quatre aspectes citats, la velocitat de connexió. Els altres tres avantatges, que són precisament els que fan la 5G atractiva per als usos industrials i empresarials, només es podran materialitzar quan les xarxes 5G ho siguin al 100%, tant en la part de les antenes de ràdio (la que ja ho és ara) com en la xarxa troncal. I per a aquesta segona fase encara caldrà esperar anys: els estàndards que han de regular-la no s’aprovaran fins al segon semestre del 2020 i el tercer trimestre del 2021. Enrique Blanco, el director de tecnologia del grup Telefónica, no preveu els primers desplegaments massius d’aquesta 5G pura (tècnicament anomenada SA, stand-alone, perquè no fa ús de la xarxa 4G existent) fins al 2022.

A més d’aquest factor tècnic, l’adopció generalitzada de la 5G ha de superar altres obstacles. Tant al citat MBBF com a la primera trobada que l’Observatorio Nacional de la 5G (ON5G) va celebrar la setmana passada a Madrid, les operadores han recordat que l’afany recaptatori dels estats a l’hora de concedir llicències d’espectre radioelèctric -se citen especialment els preus de les subhastes de freqüències a Itàlia i Alemanya- les obliga a immobilitzar un capital que d’altra manera podrien invertir en desplegaments de xarxa. La disparitat de freqüències disponibles també té conseqüències: les bandes actuals ofereixen una cobertura raonable a l’aire lliure, però no penetren als espais interiors, dificultant així els usos industrials. El portaveu de Vodafone a l’acte de l’ON5G va admetre que la seva empresa està sent molt més conservadora en els desplegaments de 5G del que ho va ser en els de 4G, que tot just ara, al cap de gairebé 10 anys, comença a amortitzar. Per això la firma aplicarà criteris de rendibilitat molt més estrictes: cada antena nova ha de ser rendible en un màxim de tres anys, i això no s’aconseguirà connectant telèfons mòbils, sinó objectes urbans i industrials, en el marc de models de negoci encara no desenvolupats.

Les expectatives sobre la 5G també estan subjectes al debat sobre la ciberseguretat de les noves xarxes. La Comissió Europea ha alertat sobre els riscos potencials que poden representar les xarxes 5G, sobretot les subministrades per empreses vinculades a governs de fora de l’UE. Però per a desesperació dels EUA, no menciona específicament Huawei, el boc expiatori del govern Trump en la seva guerra comercial amb la Xina. A més, l’informe reconeix que si les xarxes 5G presenten més risc de seguretat no és pel seu disseny, sinó perquè en cobrir més àmbits de la societat i l’economia, ofereixen més vies per ser atacades. En realitat és un debat molt contaminat per la política, tot i que també l’afecten noves iniciatives com l’anomenada OpenRAN, que pretén abaratir fins a un 30% el cost de les xarxes donant entrada a nous proveïdors més enllà de Huawei, Ericsson i Nokia -i en menor mesura Samsung i ZTE-, que ara dominen el mercat.

En tot cas, no és que l’arribada de la 5G estigui passant desapercebuda. La quantitat d’operadores europees que ofereixen en 4G tarifes sense límit de consum de dades, pensades per a la 5G, s’ha multiplicat en els dos últims anys: Vodafone Espanya ja té 1,3 milions d’abonats a les Ilimitables que va estrenar a l’abril, i la seva taca de cobertura 5G a la ciutat de Barcelona es va ampliant lentament respecte al mes de juny. Però en la majoria dels casos d’ús podem donar-nos per satisfets amb una bona cobertura 4G, que no deixa de millorar: quan vaig estar a Zuric per assistir al MBBF, el meu Samsung Galaxy S10e superava còmodament els 300 Mbps sota cobertura 4G de Swisscom. Amb tota seguretat, la 5G conviurà amb la 4G durant molt més temps del que la 4G ho va fer amb la 3G.

  • Etiquetes

Més continguts de