Al-Jazira, un imperi mediàtic en declivi
Les Primaveres i l’aparició de nous competidors fan que la cadena perdi posicions en terra àrab
El CaireGràcies a la seva cobertura alternativa de la invasió de l’Iraq del 2003, l’emissora de televisió per satèl·lit Al-Jazira es va convertir en tot un referent mediàtic al Pròxim Orient. Amb un ambiciós desplegament de mitjans, la cadena qatariana va oferir un punt de vista diferent del de les televisions nord-americanes, molt controlades pel Pentàgon. El seu tractament de les notícies estatals també va trencar motlles en donar veu als partits i moviments d’oposició, ignorats pels mitjans nacionals, simples portaveus d’unes dictadures fossilitzades. Tot i això, la frescor del seu enfocament s’ha anat marcint. Atrapada per la polarització desencadenada per les Primaveres Àrabs i assetjada per nous competidors, el seu prestigi i la seva influència estan en declivi.
“Al-Jazira ha perdut la condició de mitjà de referència en el món àrab que posseïa fa uns anys. Ja no és capaç de determinar la narrativa dels esdeveniments. El seu biaix i les seves nombroses errades factuals han malmès la seva credibilitat”, sosté Rasha Abdulla, professora de periodisme i comunicació a la Universitat Americana del Caire.
Tot i que no hi ha dades oficials sobre els seus ràtings al món àrab, la percepció majoritària entre els analistes és que la seva popularitat ha minvat substancialment, mentre que els seus competidors del panorama panàrab, com el saudita Al-Arabiya, han guanyat posicions. Tot i això, gràcies a posseir els drets televisius de les competicions de futbol europees, els caps de setmana al vespre, Al-Jazira guanya per golejada els seus adversaris si es pren com a referència els cafès del món àrab.
L’esclat de les revoltes àrabs, tot just fa quatre anys, va ser una benedicció per al conglomerat de Qatar, que va veure com es disparava el seu nombre de teleespectadors. Ningú tenia una xarxa de corresponsals a la regió tan espessa com la d’Al-Jazira per cobrir un esdeveniment tan inesperat com espectacular: la caiguda en cadena de diversos dictadors àrabs, vistos com a totpoderosos. La seva cobertura, que simpatitzava amb els moviments revolucionaris, coincidia amb la posició majoritària de l’opinió pública àrab. No obstant això, la nova lluita pel poder entre els diversos actors polítics va ressuscitar vells odis sectaris i en va crear de nous, i va fragmentar i polaritzar la ciutadania. Inevitablement, la imatge de la cadena se’n va ressentir.
Una crítica habitual
Una crítica que acompanya el conglomerat televisiu des de la seva fundació el 1996 és la seva deferència cap als interessos del govern de Qatar. No en va, és propietat de la seva família reial. Ara bé, aquestes acusacions no havien ressonat mai amb tanta força com fins ara. “Durant els seus primers anys, vaig escriure assajos elogiosos de la cadena. Però últimament s’ha produït una pèrdua d’independència i professionalitat enorme. Ara simplement difon les tesis dels Germans Musulmans, un aliat de Qatar”, comenta Abdulla. Precisament, aquestes són les raons que han adduït desenes de reporters per abandonar la cadena des del 2011.
L’analista Georges Fahmi, del think tank Carnegie Endowment, amb base a Beirut, matisa les crítiques dels seus detractors i recorda que “tots els mitjans tenen un biaix”. “Al-Jazira s’ha vist atrapada per l’actual polarització entre islamistes i laics en el món àrab. En donar suport als islamistes, han perdut una part de la seva audiència”, sosté Fahmi. Ossama Saeed, un portaveu de l’emissora, nega qualsevol tipus de biaix i la caiguda de la seva popularitat. “Nosaltres donem veu a totes les parts, incloses les figures de l’oposició. Se’ns ataca perquè la norma a la regió és només cobrir els governs”, rebla.
Si en algun escenari és especialment evident la politització de la cadena, aquest escenari és Egipte. L’emir de Qatar va segellar una estreta aliança amb els Germans Musulmans, que es van imposar a les primeres eleccions lliures del període postrevolucionari. Després del cop d’estat que va derrocar l’islamista Mohammed Mursi, Al-Jazira es va convertir en l’únic mitjà hostil a les noves autoritats. Diversos periodistes de la cadena van ser detinguts, entre els quals l’australià Peter Greste, recentment posat en llibertat després de 400 dies de captiveri.
Tanmateix, Al-Jazira ha suavitzat les seves crítiques al president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, durant les últimes setmanes. A més, ha suspès les emissions de la seva cadena d’informació dedicada exclusivament a Egipte. “El fet que aquests canvis hagin tingut lloc just després de la reconciliació entre els govern d’Egipte i Qatar demostra la nul·la independència de la cadena”, etziba Fahmi.
