Guillem Balagué va aterrar a Liverpool el novembre del 1991: tenia pensat quedar-s'hi tres mesos i encara hi és. Va arribar-hi com a corresponsal del Diari de Barcelona i, un dia, se li va acudir apropar-se a Sky "a veure com ho feien". Li van plantar al davant una càmera. La prova va sortir bé: actualment cobreix el futbol espanyol per a Sky Sports i col·labora amb mitjans com The Times i l' As . Ara prepara la primera biografia en anglès de Pep Guardiola.
Com ell, altres periodistes s'han obert camí a l'estranger. És el cas de Pere Pont, que es vanta de ser "l'únic presentador català de Rússia". Fa tres anys que treballa per a la cadena RT, amb seu a Moscou, on condueix informatius i esports. "Presento en castellà, tot i que parlo rus... En aquesta llengua m'arriben les ordres des de control i em comunico amb l'equip. És un repte més, ja superat", explica. Per a Balagué treballar en una llengua aliena ja no suposa cap problema. "L'anglès el tinc molt interioritzat, fa vint anys que sóc aquí i, venint d'una ciutat bilingüe com és Barcelona, no es fa gaire complicat", argumenta.
Tampoc ho és per a Eva Ontiveros, en nòmina a la BBC i corresponsal de l'ARA a Londres. Va arribar a la capital anglesa el 1993, per acabar l'últim any de carrera: "Quan estudiava sempre passava per la porta del BBC World Service, que estava a prop, i pensava: «Tant de bo treballés aquí!»" En el seu cas, mai no ha arribat aquella fatalitat que, segons Capote, porten les pregàries ateses. "M'agrada com funciona la BBC, és molt meritori", assegura. Segons Ontiveros, els mètodes de selecció són "transparents" i per ocupar un lloc de treball només es té en compte que "siguis el millor qualificat, no que coneguis algú de dins, per exemple". A la BBC la competència és enorme i els periodistes "espectaculars", tot i que no ho eren en primera instància. "Hi ha científics, historiadors... Aquí el periodisme, més que una professió, es considera una vocació", diu.
Del rigor britànic també se'n fa creus Ariadna Carbonell, que va cobrir durant tres anys la informació financera per a Bloomberg. "Tu podies parlar de tot, però qualsevol notícia havia de tenir com mínim dos o tres fonts", recorda. Segons el seu parer, això es reflecteix en la premsa del Regne Unit, que és "impressionant". L'exigència és alta, també pel que fa als horaris: "Has d'estar disponible". Però els periodistes "estan molt més ben pagats". Carbonell va tornar fa uns quatre anys a les oficines de Bloomberg a Madrid. Ara treballa a la consultoria de comunicació Llorente & Cuenca.
L'experiència de Bibiana Ballbè també va tenir data de tornada. La seva trajectòria va començar a Alemanya, on va treballar durant cinc anys a la televisió Viva, "un equivalent de la MTV". Ballbè s'hi va traslladar per fer el projecte de final de carrera i pràctiques al ministeri de Comunicació. En acabar, va enviar currículums. "Paral·lelament, un dia, esmorzant en un bar, vaig coincidir amb l'equip de càsting de Viva", recorda. Al principi, la llengua va ser un handicap i va treballar sis mesos com a redactora. No va trigar a presentar magazíns de viatges, cultura i tendències. "No dominar tant l'idioma et dóna un punt exòtic i aguditza l'enginy, te les manegues per fer servir altres recursos", defensa. La crida de Silenci la va portar de nou a Barcelona. Tot plegat va ser "una gran lliçó de vida".
