BarcelonaFariña, el llibre de Nacho Carretero sobre el narcotràfic gallec, està vivint el seu efecte Streisand, nom que rep el fenomen multiplicador que produeix l’intent de censurar o amagar una informació. Es va batejar així després que la cantant nord-americana demandés infructuosament el fotògraf Kenneth Adelman i Pictopia.com per violació de la privacitat per una foto aèria de la seva mansió a la costa de Califòrnia, i l’efecte és la demostració que la censura només aconsegueix que un contingut prohibit esdevingui més popular. Aprofitant el segrest judicial de Fariña, Antena 3 emet avui el primer capítol de l’adaptació televisiva -abans de tenir-ne el muntatge definitiu- i fa un avançament de la resta de la minisèrie. No només hi trauran suc amb aquest petit tast: just després de l’episodi, la cadena té previst un debat sobre el narcotràfic a Espanya amb la presència de l’autor del llibre, experts i protagonistes de la història.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
En principi, la sèrie -feta en col·laboració amb Bambú Producciones- no s’estrenarà definitivament fins d’aquí uns mesos, quan s’acabi la fase de postproducció. Tot i així, Sonia Martínez, directora de ficció d’Atresmedia, assegura que “la premiere és la resposta pertinent a l’interès que ha suscitat entre la ciutadania” la notícia del segrest judicial del llibre arran de la denúncia de José Alfredo Bea Gondar, l’excalcalde de O Grove (Pontevedra) condemnat per blanqueig. Al gener, l’expolític -que serà un dels entrevistats del debat- va demandar Carretero i l’editorial Libros del K.O. per haver vulnerat, suposadament, el seu dret a l’honor. El fet que l’exalcalde no aparegui en la sèrie ha protegit la producció d’Antena 3 davant de possibles accions legals.
Una història recent
Fariña s’ambienta als anys 80, quan la reconversió del sector pesquer va deixar bona part de la flota gallega en terra i centenars d’armadors endeutats. L’escassetat de feina i el consegüent deteriorament de les economies familiars van propiciar que els antics traficants de tabac fessin el salt a un negoci més lucratiu -el de les drogues- i aprofitessin l’estructura que ja tenien muntada per comerciar amb la cocaïna.
Ramón Campos, productor de la sèrie, reconeixia a Espejo público que el segrest judicial del llibre ha sigut una gran campanya de publicitat per a la ficció televisiva. “Busquem que tothom entengui què va ser Galícia als anys 80, què va passar perquè el cap de la DEA d’aquell moment digues que el 80% de la cocaïna que arribava a Europa ho feia a través de Galícia”, explica. Per al productor la sèrie és “un viatge en el temps a un moment en què un grup de pescadors de marisc furtius es van convertir, de la nit al dia, en contrabandistes i en els principals narcotraficants d’Europa”.
Segons Campos, un dels valors afegits de l’adaptació televisiva és que tot l’equip que ha treballat en el rodatge és gallec i, per tant, coneix molt bé la història plasmada en el llibre i les vinculacions amb el poder. “Tots els partits polítics a Galícia eren propers a aquests homes amb poder”, recorda. Antena 3 defineix la sèrie com “el relat del moment en què Galícia va estar a punt de convertir-se en la nova Sicília”.
“A la sèrie hem canviat molts noms, perquè està inspirada en fets reals; si no, seria un documental”, detalla Campos, que sí que avança que han deixat alguns dels personatges reals, com Baltasar Garzón (Miquel Fernández) o Sito Miñanco, un dels capos més poderosos del narcotràfic gallec. L’encarregat de donar-li vida és l’actor Javier Rey, conegut per papers anteriors a Velvet i Isabel, que s’ha transformat físicament per abordar el personatge. “[Sito] experimenta una transformació tan gegantina que crec que el meu físic també s’ha modelat amb totes les coses que li passen”, comenta.
Les comparacions amb ‘Narcos’
Per temàtica, Fariña ha estat catalogada com la Narcos espanyola, una etiqueta de la qual tant els creadors com els actors volen fugir. “L’època i el país són molt diferents i les coses s’encaraven d’una altra manera”, assegura Rey. Els narcotraficants de Galícia feien negoci entre copes d’orujo i partides de dòmino.
Tristán Ulloa, que va fer un personatge secundari en la tercera temporada de Narcos, comparteix opinió amb el seu company de repartiment i marca distàncies entre la sèrie nord-americana i la producció espanyola. “La manera de procedir dels narcos colombians té molt poc a veure amb la dels espanyols. Allà estava molt normalitzada la mort i la violència, i aquí era extraordinari, hi havia certa reticència a l’ús de les armes”, diu Ulloa, que interpreta el sergent Darío Castro, destinat a Vilagarcía. L’actor remarca el fet que, tot i que potser no van matar directament, sí que van contribuir a la mort de molta gent, “una generació perduda que mereix ser recordada”.
Escenaris naturals i grans xifres de rodatge
Un dels al·licients de Fariña és l’aposta que ha fet l’equip de Bambú per rodar gairebé íntegrament en exteriors: des de platges naturals del litoral atlàntic fins a la presó de Segòvia passant per municipis i ciutats gallegues. Els paisatges gallecs són un personatge més de la sèrie, que s’ha gravat en racons de Noia, Santiago de Compostel·la, Porto de Son, Pontevedra, Illa d’Arousa i Porto Melox, entre d’altres. El rodatge, que es va iniciar al juny, es va allargar durant 26 setmanes, de les quals tres es van dedicar a filmar escenes de persecucions.
Més enllà de les localitzacions, el segell gallec també es fa notar en el repartiment. El 90% dels 120 actors que han passat pel rodatge són de Galícia. No són les úniques dades de les quals treu pit la minisèrie: s’han utilitzat més de 300 vehicles d’època i 30 embarcacions diferents. A més, per recrear el volum econòmic dels criminals es van imprimir més de 10.000 bitllets de pessetes.
