Apple, entre Orwell i Huxley
Abans que acabi aquesta setmana, algun usuari d'iPhone o iPad portarà a terme la descàrrega número 25.000 milions de la botiga App Store. Només fa un any que es va registrar la número 10.000 milions, fet que dóna idea del ritme de creixement d'aquest mercat. L'encert d'Apple en incloure una icona de compra directa en cadascun dels seus telèfons i tablets l'ha situat com a referència d'un model de negoci que gairebé no existia fa cinc anys i que ara tothom -des dels seus competidors al mòbil fins als fabricants de televisors- aspira a imitar.
Malgrat alguns punts foscos, com l'evidència que hi ha empreses dedicades a la descàrrega massiva de les aplicacions dels seus clients per fer-les pujar en els rànquings de popularitat, l'ecosistema tancat que formen els dispositius mòbils d'Apple i la botiga d'aplicacions ha demostrat la seva eficàcia, per més que alguns usuaris amb massa temps lliure s'entestin a alliberar els successius models d'iPhone. Tant, que l'empresa ja l'ha ampliat als seus ordinadors Macintosh, que també disposen d'una App Store específica. En la futura versió 10.8 del sistema operatiu OS X, anomenada Mountain Lion, es consumarà la convergència entre els iPad i els Mac, de manera que s'assemblaran encara més a un tablet en la manera de funcionar. L'últim aparell que va arribar és el que marcarà la pauta pel que fa a l'experiència de l'usuari, i probablement les noves aplicacions per al Mac que pretenguin fer servir les funcions avançades -accés a iCloud, serveis de notificació- hauran de ser distribuïdes forçosament mitjançant l'App Store, pagant el peatge corresponent a Apple.
Tota una ironia recordar ara el mític anunci 1984 , en què Apple presentava el Macintosh com l'ordinador que deslliuraria l'usuari de la tirania del Gran Germà IBM.
