CRÍTICA XARXES

Apple, ja era hora

Amb l’enrenou borbònic, les novetats que Apple va presentar dilluns han rebut menys atenció a la premsa general de la que haurien tingut en condicions normals, fins i tot per part dels adeptes a la marca, alguns dels quals esperaven nous dispositius que no van arribar. Però els nous sistemes operatius OS X Yosemite -per als Macs- i iOS 8 -per als iPhones i iPads- contenen alguns dels canvis més notables d’Apple des de fa anys.

Els mòbils i les tauletes d’Apple estaran -a partir de la tardor- a la mateixa altura en funcionalitat que els dels sistemes operatius rivals més moderns. Darrere de la façana amigable, iOS s’havia quedat molt enrere, sense millores significatives des que va néixer. Amb la nova versió, els creadors d’aplis independents podran accedir a funcions que Apple es reservava per a les seves aplis -com el lector dactilar dels models més recents i el cobdiciat espai de la pantalla d’inici- o per a les d’un grup selecte d’aliats, com la possibilitat de compartir contingut directament, tal com es pot fer als altres sistemes mòbils. També s’hi han introduït novetats que aspiren a convertir els iPhones i els iPads en els dispositius centrals de futures aplicacions i dispositius, tant domòtics com relacionats amb la salut i la forma física.

Apple ha decidit fer valer un actiu que altres fabricants, amb la possible excepció de Microsoft, no poden oferir: una integració profunda entre els seus mòbils i els seus ordinadors. Un missatge iniciat al Mac es podrà acabar d’escriure a l’iPhone; les fotografies del telèfon estaran disponibles a la tauleta i a l’ordinador; les trucades de veu i els missatges del mòbil es podran atendre des del Mac; els fitxers d’un dispositiu es podran enviar a l’altre només arrossegant-los; l’ordinador es podrà connectar a l’internet mòbil del telèfon sense haver de tocar-lo.

Pràcticament tot això ja es pot fer a Android. Però Apple ens ho ofereix perfectament empaquetat, amb un llacet tan atractiu que els seus clients no tenim la sensació de viure en un jardí tancat. O si la tenim, ja ens està bé.

Més continguts de