PAREU MÀQUINES

Aprofitant que el Brexit passa per Campdevànol

Alguns titulars sobre les negociacions de May amb la UE tenien segones lectures a la catalana

Això dels paral·lelismes és una substància més mal·leable que el Blandiblub. Per a l'unionisme, la situació a Escòcia no tenia reees a veure amb la catalana. Fins que els independentistes van perdre el referèndum i aleshores hi tenia taaant a veure. El Brexit és també una matèria que, de tant en tant, i si convé, pot servir d'arma llancívola. El pacte de May amb la Unió Europea tenia titulars sense rebava, com el de 'La Razón' ("Acord per a un Brexit suau") o 'El País' ("Londres accepta les exigències de Brussel·les per deixar la UE"). Però també n'hi havia que suggerien doble intenció, com el de 'La Vanguardia': "Londres pacta amb la UE un divorci que li surt car". Em pregunto quina altra situació de divorci plantejada hi ha a Espanya i que es podria desincentivar recordant els costos legals de la separació…

Un dilema

El 'Boston Globe' va acomiadar un dels seus periodistes per assetjament sexual a una companya de feina. En explicar-ho, va optar per no revelar el nom de l'afectat. Tenint en compte que als Estats Units els diaris –com el mateix 'Globe'– han assenyalat amb noms i cognoms les celebritats involucrades en afers similars, el diari ha rebut crítiques per mantenir el seu cas en l'anonimat. El director es defensa dient que, en qualsevol altra empresa equivalent, un treballador acomiadat del seu rang no hauria estat notícia. És un dilema interessant, ja que cada cop més els periodistes són persones d'un perfil públic evident. ¿Se'ls ha d'exposar, com s'ha fet en el cas dels famosos? ¿Poden preservar la seva intimitat, justament ells que violen la dels altres per culpes equivalents? En tot cas, el diari explicava l'assumpte amb molta honestedat i profusió de detalls (ni que fos per demostrar que, més enllà de la poma podrida, l'entorn de treball era saludable per a les dones).

Més continguts de