Maneres de temperar l'atropellament democràtic

Barcelona"'El Periódico', amb l'autogovern", es titula l'editorial d'aquest diari, i per un moment –tenint en compte l'enduriment de la línia editorial dels darrers temps–, el lector podia pensar que l'atropellament democràtic viscut aquest dimecres havia fet reconsiderar al rotatiu la seva posició. Però, malgrat el títol amable, l'editorial acabava dient que aquí no s'ha suspès l'autogovern, que no és "estat d'excepció sinó l'estat de dret" i que "Generalitat i Parlament mantenen intactes les seves atribucions constitucionals i estatutàries, llevat potser d’una autonomia financera". Ei: potser.

El text estava farcit de sobreentesos i subtilitats. En destaco cinc. 1. "Les entitats sobiranistes han mobilitzat els seus fidels per ocupar el carrer". (És a dir, no és una reacció genuïna, sinó induïda). 2. "L’espectacular escenificació de l’operació policial ha sigut acollida per molts catalans com una greu ofensa". (És a dir, que no hi ha ofensa, sinó una mera sensació subjectiva). 3. "La dinàmica d’acció-reacció desfermada per l’1-O i resposta amb fermesa pel govern espanyol pot, efectivament, posar en perill el dret a l’autonomia de tots els catalans". (És a dir, pura doctrina Rajoy: la culpa és dels udoctubristes i a les seves mans hi ha evitar mals majors). 4. "[Les entitats sobiranistes han plantat] cara a les forces de seguretat de l’Estat per defensar, des de la seva òptica, les institucions catalanes". (És a dir, no les defensen pas, sinó que 'creuen que les defensen', pobrets). 5. "['El Periódico'] apel·la als governs enfrontats a cessar aquesta escalada de tensió i negociar ja una solució política que preservi la fraternitat i la convivència". (És a dir, i ja som al cap del carrer, que el diari està amb l'autogovern... que Madrid graciosament disposi).

Sento, de lluny, la veu de Julio Iglesias. Algú ha posat 'La vida sigue igual'.