Avui fa sol ('pese al Procés')

BarcelonaAvui he esmorzat uns melindros amb Cacaolat, pese al Procés. Després he acompanyat el meu fill a escola, que demà estarà tancada, por culpa del Procés. Aleshores he agafat un bus –que funcionava amb normalitat, pese al Procés– i he arribat a la feina. Tot seguit, he començat a pensar quin tema podria fer per al 'Pareu Màquines' en dia de reflexió, que no acabi denunciat a una Junta Electoral que s'ha descobert com a Primo de Zumosol de PP i Ciutadans, por el Procés. I he pensat que potser podria parlar de la tendència de la premsa espanyola d'atribuir tots els mals econòmics de Catalunya –fins i tot aquells que després les dades desmenteixen– a l'activitat política dels independentistes, por el Procés. I, sobretot, de com agafen justament els titulars que contradiuen la seva tesi del desastre absolut, i li afegeixen la cua pese al Procés. Alguns exemples (por culpa del Procés) que he trobat aquesta setmana. El preu de l'habitatge es manté, pese al Procés. Barcelona, la tercera millor ciutat d'Europa i la vuitena del món, pese al Procés.

No negaré pas que el Procés (por culpa del Procés) ha afectat molts àmbits de la vida pública i privada dels catalans. Però resulta injust que la premsa atribueixi també al Procés allò que té més a veure amb l'anti-Procés (a causa del Procés). Potser el turisme se'n ressent perquè el paladar estranger no està fet a l'amanida de porres (por culpa del Procés).

Escric això, com deia, en jornada de reflexió d'unes eleccions a causa del Procés anòmales per més que els que s'omplien la boca fa unes setmanes exigint "garanties democràtiques" hagin callat ara davant el vergonyós empresonament de polítics. Però jo la reflexió la tenia ja feta a les dotze hores i un minut d'aquest dimecres, gracias al Procés.

(Banda sonora recomanada: Perquè vull, d'Ovidi Montllor.)