Batusses a Demoscopilàndia: volen linxar el xef Tezanos

BarcelonaUn dels fenòmens més divertits de Demoscopilàndia és veure els cops de colze entre els diferents cuiners. El gremi de la premsa cavernària té un arxienemic evident: José Félix Tezanos, director del CIS. Que manipula, diuen, brandant la cullera amb la qual tot just acaben de remenar els seus caldos demoscòpics. "Tezanos fa història: més del 90% aniria a votar perquè Sánchez arrasi", diu 'La Razón'. "Sánchez pressiona Podem amb el CIS més manipulat", rebla 'El Mundo', que fa poc oferia una enquesta en què, ves per on, empenyia Ciutadans a pactar amb el PSOE per frustrar una possible entesa de Sánchez amb Iglesias. És cert que els estudis del CIS destaquen per tenir unes grans dosis de cuina. I el problema de la cuina és que resulta inevitable: les dades en cru –amb tots els respectes pels crudivegans– poden resultar intoxicadores pels múltiples factors que incideixen en la realitat, com ara el vot ocult. El problema és que, un cop encesos els fogons, més enllà de la cocció necessària, tant els governs com els mitjans senten la irrefrenable temptació de començar a tirar espècies a l'olla, per allò de dissimular els sabors que no els complauen.

Una grandíssima victòria

Si un marcià –o un venusià– m'assaltés pel carrer i em demanés que li expliqués què és el nacionalisme, li mostraria els següents dos titulars d''El País'. El primer és del 19 de juny: "Per què ningú pugna pel càrrec de 'ministre' europeu d'Exteriors?" I el subtítol aclareix: "El càrrec d'alt representant de la UE, creat el 2009, s'ha devaluat fins al punt que cap país el reclama en el repartiment de poder que s'iniciarà aquesta setmana a Brussel·les". Tot seguit, abraçaria el marcià –o venusià– i li ensenyaria aquest altre, del 3 de juliol: "Espanya torna a la primera fila amb Borrell com a nou cap de la diplomàcia europea". Toca't les antenes!