Mèdia 28/10/2016

Bèlgica, un país dividit també per les sèries

Les produccions francòfones es posen al nivell del prestigi acumulat per les flamenques

Josep Maria Bunyol
3 min
Bèlgica, un país dividit també  per les sèries

BarcelonaEntre el juny del 2010 i el desembre del 2011 els belgues van viure 541 dies sense govern, un rècord que Espanya no superarà tot i els esforços de Miquel Iceta. Aquesta suposada travessa pel desert no va anar malament a l’economia d’un país sempre al límit de la ruptura, ni tampoc a la televisió. Algunes sèries produïdes a Bèlgica s’han incorporat a la primera divisió europea, a ritmes diferents a cada comunitat lingüística.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El federalisme en perill

El 2012 s’estrenava Salamander al canal Één, en què es parla flamenc. És un thriller conspirador força addictiu en 12 capítols, que s’obre amb el robatori perfectament mil·limetrat en un banc privat de Brussel·les de 66 caixes de seguretat propietat de polítics i militars. Un policia intenta aclarir en solitari els motius d’una acció que posa sobre la corda fluixa l’establishment del país. Va ser la primera producció belga emesa per la BBC i posteriorment Netflix la va incloure al seu catàleg. Es va especular sobre un remake americà apadrinat per Paul Haggis, director de Crash, de moment en suspens, com la segona temporada. En tot cas va demostrar que la factura visual de la ficció feta a Flandes podia tutejar la de qualsevol potència audiovisual.

En general el missatge dels flamencs al món no és optimista. Si a Salamander l’amenaça recau sobre els poderosos, a Cordon, l’esclat d’un virus infecciós a Anvers en 10angoixants capítols, li pot tocar el rebre a tothom (potser per això una de les protagonistes vol fugir a Torrevella amb el xicot). Aquesta història apocalíptica del 2014 mostra la degradació de les relacions quan una possible pandèmia obliga a establir un cordó sanitari per aïllar el centre d’una gran ciutat i juga amb els punts de vista dels que s’han quedat dins i fora. Un dels personatges, el de la mestra, l’interpreta Veerle Baetens, protagonista del film nominat a l’Oscar Alabama Monroe i d’una sèrie del 2009 que ja apuntava capacitat exportadora, Brigada antivicio. Cordon acaba d’estrenar segona temporada i ha tingut una adaptació als Estats Units ja cancel·lada, Containment, que trasllada l’acció d’Anvers a Atlanta. Com si a Geòrgia no en tinguessin prou amb The walking dead...

Érem pocs i va parir Valònia

A la zona francòfona el punt d’inflexió ha sigut la iniciativa conjunta de la Federació Valònia-Brussel·les i la RTBF, la ràdio televisió pública, per oferir fons als productors independents. Tots els projectes s’han d’encabir en 10 capítols de 52 minuts i s’han de rodar a un ritme de set dies per episodi, amb un pressupost al voltant dels 275.000 euros cadascun, la meitat coberta pels fons públics. Si totes les sèries que han de sortir d’aquesta línia d’ajut són com les dues primeres estrenades enguany, que n’hi hagi moltes més. Els valons han apostat pel medi rural i pels secrets ocults en una comunitat tancada: totes dues situen en poblets idíl·lics de les Ardenes (la promoció turística justifica la inversió) trames tortuoses amb cops d’efecte precisos i ben dosificats. Tot i que se les defineix com a variacions afortunades del nordic noir, beuen també del polar francès i de produccions recents com la britànica The missing o la neozelandesa Top of the lake. Tintín al país dels espòilers.

Primer va ser La trêve (la treva), en què el descobriment del cadàver d’un futbolista negre, aparentment suïcidat, inicia una complexa investigació que burxa en les misèries dels habitants d’una localitat fictícia. La següent que ha arribat ha sigut Enemigo público, disponible a Movistar+ i premiada al MIPTV de Canes (entre les competidores hi havia Sé quién eres, de Pau Freixas, pendent d’estrena a Telecinco). Després de vint anys a la presó, un assassí de criatures és traslladat a l’abadia de Vielsart per viure entre monjos. Poc després desapareix una nena del poble. De nou els girs constants de guió, mai gratuïts, anuncien que res és el que sembla als boscos de les Ardenes. En aquesta trama s’adverteix el ressò tenebrós d’un cas sonat de la crònica negra belga dels 90, el del pederasta Marc Dutroux, condemnat en un procés amb errors judicials i sospites de conspiració que haurien encaixat a Salamander. Valons i flamencs s’han posat d’acord, almenys, a l’hora de pertorbar l’espectador.

stats