Podríem discutir sobre l'objectiu inicial de les xarxes socials: si Mark Zuckerberg volia que Facebook servís per al que serveix -que canvia cada dia- o si a Twitter hi ha usuaris que el fan servir malament. Què és fer servir bé o malament una xarxa social? Els amos i senyors de l'invent, empreses privadíssimes i cotitzadíssimes, són els únics amb potestat per avaluar-ho, basant-se en unes normes o en el que els dóna la gana. El fet que la gent a les xarxes s'aparti del camí recte, la irreverència que hi regna, és la seva gràcia i permet un nou posicionament dels ciutadans respecte de molts (o alguns) poders. Si volem que això prosperi -de moment és molt poca cosa- hem d'aprendre a suportar la llibertat dels altres, encara que no ens agradi. I de fet no tenim elecció. És així i prou. Vivim en una perruqueria global i hi triomfen notícies com el coi de foto de Gerard Piqué amb amics i Shakira. El rembombori que s'ha organitzat més enllà de Facebook demostra que el problema -si n'hi ha...- no són les xarxes sinó la persona humana. Les xafarderies són el que més ens interessa a la vida, encara que fem veure que no o que només ens les mirem per interès antropològic.
