TELEVISIÓ

Bon vent i cara nova: canviar un actor a mitja sèrie

Les productores esmolen l’enginy per justificar a cop de guió un relleu inesperat d’intèrpret

No tothom té la paciència de Richard Linklater a Boyhood per captar el pas del temps en un rostre, ni tan sols a la televisió. Les necessitats de producció o les ganes d’un intèrpret de provar sort més enllà d’una sèrie han motivat sovint canvis de cara en un personatge. Quan no se’n dóna cap explicació, aquest fenomen es coneix com a "síndrome Darrin", el nom del marit de la Samantha a Embruixada, un personatge que per problemes d’esquena va passar de la nit al dia, l’any 1969, de Dick York a Dick Sargent. Si mirem els casos en què sí que s’ha intentat justificar el relleu amb girs de guió, potser val més no dir-ne res.

Com més llarga és la sèrie, més riscos. Una desena de personatges de Joc de trons han adquirit el do de la transformació facial sense seguir un entrenament com el de l’Arya Stark. Els cadells Lannister, Tommen i Mircella, han sigut nens diferents, una circumstància dissimulada per l’hormona del creixement. El Corb de Tres Ulls, que es va poder veure al final de la quarta temporada amb la cara d’Struan Rodger, ha sigut encarnat aquesta sisena per una llegenda, el suec Max Von Sydow, Gran Premi Honorífic del pròxim Festival de Sitges. També Daenerys ha donat símptomes de miopia en no adonar-se que el seu conseller Daario Naharis ja no té els trets de l’actor Ed Skrein, sinó els de Michiel Huisman. El més polifacètic de tots és Gregor Clegane, La Muntanya, que ha canviat de cara i músculs en tres ocasions. Tenint en compte el seu estat catatònic actual, un quart actor podria encabir-se a l’armadura sense aixecar cap sospita entre els espectadors.

A Dallas l’actriu Barbara Bel Geddes, que interpretava l’Ellie Ewing, va ser substituïda per Donna Reed mentre es recuperava d’una malaltia. Al cap d’un any va tornar al paper com si res. En el cas de la Pamela, Victoria Principal va plegar el 1987 per voluntat pròpia i els guionistes van decidir que se li cremés la cara en un accident de cotxe. Temps després va aparèixer fugaçment una altra actriu, Margaret Michaels, per deixar clar que la Pam s’havia fet la cirurgia.

Ens havíem vist abans?

L’excusa de l’operació podia servir al ranxo Southfork, però a la comèdia Hermanos de leche tensava massa la corda. Fer creure que Juan Echanove, que se’n va anar a fer cinema, podia transformar-se en el Gran Wyoming després d’una sessió de quiròfan era una temeritat. Els guionistes de Cuéntame cómo pasó van passar més de puntetes per la metamorfosi de la filla gran dels Alcántara, Inés, que ha sigut Irene Visedo i Pilar Punzano, molt semblants físicament. En la dissetena temporada Visedo ha reprès el personatge, ara a l’espera de saber si els Alcántara es muden a Antena 3, amb permís d’Hisenda.

Inés Alcántara ha seguit un patró que ja vam conèixer amb la Becky, una de les filles de Roseanne. Lecy Goranson va marxar per estudiar al Vassar College, una universitat privada. La va substituir Sarah Chalke, un fet destacat amb humor metalingüístic: en la seva primera aparició, la família es mirava un capítol d’ Embruixada i es preguntava com els productors podien creure que l’audiència no notaria el canvi del Darrin. La Becky original va tornar tres anys més tard i va ser rebuda amb un “On punyetes has estat?” Per acabar-ho de complicar, en la novena temporada les dues Beckys es van anar alternant.

No ets tu, sóc jo

No sempre que algú deixa una sèrie ho fa per altres projectes. L’actriu Janet Hubert, la primera tieta Vivian d’ El príncep de Bel Air, va plegar perquè no s’entenia amb Will Smith. La raó oficial va ser que Hubert havia incomplert una clàusula del contracte que li impedia quedar-se embarassada. També en aquest cas el canvi de tieta, amb l’actriu Daphne Reid, va generar gags. Més recentment Luke Grimes va renunciar al paper del vampir James Kent de True blood en favor de Nathan Parsons perquè no li agradava el rumb del personatge a la setena temporada. Com a mínim això és el que va al·legar el seu representant.

A Catalunya el cas més sonat, resolt sense més ni més, és el del David Peris a El cor de la ciutat. Un bon dia el David tenia la cara d’Aleix Rengel perquè Quim Gutiérrez havia abandonat Sant Andreu. Tenint en compte que mesos després va estrenar AzulOscuroCasiNegro, no se li podia retreure. Tot i així l’únic personatge que té una coartada fantàstica (de gènere fantàstic) per canviar d’actor fins a 12 vegades és el Doctor Who, que té poc de costumista.

Més continguts de