1 . Perquè va rebentar un bon grapat de tabús sobre què es podia mostrar al cinema i va deixar via lliure als directors americans perquè convertissin els setanta en una de les dècades cinematogràficament més interessants. Alguns hits : Faye Dunaway acaronant un canó de pistola amb inequívoca simbologia fàl·lica (cal recordar que Clyde apareix aquí com a impotent); l'escena final, d'una violència gràfica poc vista fins aleshores, o bé el fet que, per primera vegada, es veia en pantalla com algú disparava un tret i, sense canviar de pla, els efectes d'aquella bala i el cos ensangonat.
2 . Perquè, malgrat tot, està filmada com si fos un slapstick , aquells films de comicitat física típics dels anys vint. I muntada matusserament, com al vol, fruit de la influència de la New Wave que feia uns anys que sacsejava el llenguatge cinematogràfic a França. No en va el projecte va ser ofert primer a François Truffaut i després a Jean-Luc Godard.
3 . Perquè la Warner va mostrar tan poca confiança en la pel·lícula que va oferir a Warren Beatty -que produïa un film per primer cop- el 40% dels ingressos en comptes d'un salari d'estrella. L'èxit esclatant de taquilla va fer que Beatty no hagués de preocupar-se més per fer papers alimentaris.
