Boston a la PlayStation

Ens ho va dir Twitter. Poso el meu ordinador de la redacció de l'ARA per testimoni. Eren gairebé les tres de la matinada i va córrer per la xarxa que havien detingut el fugitiu que la policia buscava a Boston. I, com que l'alcalde de la ciutat de l'excel·lència no se'm posava al telèfon, vaig córrer al c ompte oficial de Twitter del departament de Policia de Boston. Et voilà : "CAPTURED!!!", deia. Així, amb tres exclamacions i amb majúscules. I afegia: "S'ha acabat la recerca, s'ha acabat el terror, la justícia ha guanyat". Tenint en compte que els fets objectius eren que un exèrcit de policies havien detingut un sospitós i que, almenys per mantenir les formes, ara caldria demostrar-ne la implicació en l'atemptat, la frase "la justícia ha guanyat" sembla una mica excessiva. Però som en la dimensió en què la vida imita un joc de PlayStation. Si durant cent anys el cinema i després la televisió han contribuït a generar una determinada cultura policial basada en les performances nord-americanes, ara les xarxes multipliquen aquest efecte. Quan el compte oficial d'un cos policial explica alguna cosa, es tracta de fets reals i arriba a tot el món en temps real.

Encara que el relat sembli escrit pels guionistes de CSI o de Criminal minds, no hi ha res que ens el faci percebre com a ficció. Allò és real i està beneït pels bons . Per tant, ens ho creiem i ho aplaudim. El problema és que ens ho han explicat d'una manera tan simplista que ens ho han deformat. L'efecte és nefast. No sé què pensen fer als EUA amb les armes i la mentalitat violenta d'una part de la població que sovint encomanen, però –independentment de les motivacions concretes dels autors de l'atemptat de Boston, pendents d'aclarir– la gestió de les xarxes que fan les forces de seguretat - 47 fotos al Facebook de la Guàrdia Nacional a Massachusetts per mostrar els seus homes i dones en acció pels carrers de Boston- no ajuda gaire a evitar disgustos.