Bufant les espelmes de la Constitució amb poques ganes

BarcelonaAmb la mateixa abúlia del matrimoni cansat, que reserva aquella habitació de l’hotel de Palamós quan arriba l’aniversari de noces. Així compleixen alguns diaris la seva obligació matrimonial de celebrar el Dia de la Constitució. El País li dedica un mòdul discret en portada: ʺEls partits analitzen la Constitució i les seves possibles reformesʺ. És un titular ben bé de compromís. Si la modificació de la carta magna estigués realment sobre la taula, això hauria d’obrir a cinc columnes. (S’ha de dir, en defensa del diari de Prisa, que aquest diumenge treu una bona exclusiva que obre la primera pàgina: ʺEl rei Joan Carles presenta una regularització fiscalʺ).

També La Razón compleix amb el deure matrimonial desmenjadament. Publica una entrevista titulada ʺEl que hi ha a la Constitució és bo per als espanyolsʺ. Qui és l’autor d’aquesta píndola imperdible de saber? Qui firma aquest tros d’anàlisi imprescindible i raonada? Un dels pares de la Constitució? Algun premi Nobel de la pau? No, és el cantant Raphael, que passava per allà, devien veure que la seva entrevista del diumenge següent queia en 6 de desembre i li van demanar per l’assumpte entre preguntes com ara ʺCom està vivint aquesta bogeria que ens ha portat la pandèmia?ʺ o ʺ¿Ha pensat ja com es presentarà a l’escenari els pròxims dies 19 i 20, quan obri el Wizink Center?ʺ A la resposta, el vocalista admet dues vegades que no té ni idea de si caldria reformar-la. Tant és: agafem l’única frase en què no dubta i diu una generalitat per sortir del pas i, apa, a portada. Però bé: com a mínim aquest cop el cantant no ha jugat, com en altres ocasions, a legitimar l’ideari de Vox, com quan va aplaudir un tuit de la formació que, per lloar el sector agrari, el contraposava als ganduls dels titiriteros.

Sí, la reserva al nom de sempre.