Mèdia 02/08/2012

La CCMA estudia treure iCat de les ones

La reducció d'ingressos públics pot costar a la Corporació haver de renunciar que iCat fm segueixi emetent per les ones. El president de l'ens insisteix als treballadors que l'ERO és l'últim recurs.

àlex Gutiérrez M.
3 min
Si la CCMA renunciés a un múltiplex dels dos que té s'estalviaria fins a 4 milions d'euros.

BARCELONA.L'emissora cultural iCat fm podria abandonar les ones per passar a emetre's exclusivament per internet. Així ho han explicat a l'ARA fonts dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) basant-se en una reunió mantinguda amb la direcció el 26 de juliol. En concret, el president de l'ens, Brauli Duart, els va explicar que s'estava explorant aquesta possibilitat, per estalviar costos. Tot i que no va especificar de quina es tractava, per gruix d'audiència i tipus d'oient, se suposa que seria iCat, l'hereva de Catalunya Cultura.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Des de Catalunya Ràdio, però, han explicat a aquest diari que la decisió encara no està presa. Però la cúpula de la CCMA necessita dur a terme retallades per digerir la tisorada de 40 milions aplicada pel Govern aquest any (de 300 a 260 milions). A més, el context publicitari també força a aplicar mesures dràstiques, ja que no s'està complint el pressupost d'ingressos per culpa de la caiguda dels anuncis.

Duart també es va posicionar a favor de mantenir tota l'oferta de canals. Amb la TDT l'oferta s'estructura en múltiplexs, cadascun dels quals pot acollir fins a quatre canals. La Corporació en té dos i si renunciés a un s'estalviaria entre dos i quatre milions d'euros en cost de transport de senyal (la producció dels canals secundaris és molt barata perquè es fa fonamentalment amb personal de la casa).

Hi ha un canvi important en això. Quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, va anunciar la retallada de 40 milions va explicar que fins a dos canals haurien de desaparèixer, per poder passar amb un sol múltiplex. La declaració va ser polèmica, perquè l'equip de gestió d'aleshores, encapçalat per Enric Marín com a president, considerava que el Govern podia determinar quant aportava a TV3 però no com s'estructurava el pressupost. Ara, en canvi, Duart va assegurar als representants de la plantilla que compta amb el suport del Govern per mantenir els dos múltiplex. "Però s'ha mostrat pessimista que finalment es puguin conservar", expliquen les fonts dels treballadors a l'ARA. El canal més fàcil de renunciar és el que ara hi ha reservat per a l'alta definició. Si calgués treure'n un altre l'opció amb més possibilitats és la de tornar a fer el 33 un canal mixt esportiu i cultural.

ERO, encara l'últim recurs

Durant la reunió els treballadors van lliurar les seves propostes de contracte-programa, el document que estableix les aportacions del Govern per a un període plurianual i a canvi els mitjans públics adquireixen els seus compromisos. L'últim contracte-programa va expirar a finals del 2009 i des de llavors s'ha anat funcionant anualment, la qual cosa ha dificultat l'adopció d'estratègies a mitjà termini. Duart va assegurar que, tal com ha declarat públicament, l'ERO és l'últim recurs.

La Corporació ha encarregat un estudi extern per reformar el marc laboral dels més de 2.500 treballadors de la CCMA. Aquest informe té un pressupost màxim de 185.000 euros. Els treballadors van criticar aquesta nova despesa i han demanat poder participar en aquest procés de redisseny laboral.

La proposta lliurada pels treballadors de Catalunya Ràdio inclou, entre d'altres, els següents

punts: programació feta en un 80% amb producció pròpia, mantenir totes les delegacions, mantenir la plantilla actual, seguir avançant en l'equiparació de sous respecte de TV3 i defensar el finançament mixt de l'emissora (la reforma de la llei de la CCMA indica que la ràdio pública hauria d'acabar renunciant als anuncis).

TV3 també ha aportat una proposta, en què es demana que no hi hagi ERO i es recuperi el nivell salarial perdut. Reclama, a més, que el Govern aporti els diners que no es puguin aconseguir per la publicitat, si baixa.

stats