La CCMA presenta el seu llibre d'estil
El document aposta per utilitzar la denominació 'País Valencià'
BarcelonaEl president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va presentar aquest dimecres la versió impresa del llibre d'estil de la Corporació, un document que, segons l'organisme, "recull els valors dels 30 anys d'experiència dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio pel que fa a les normes periodístiques i ètiques, i alhora estableix el marc editorial i lingüístic dels mitjans de la CCMA". Per Duart, la presentació d'aquest llibre representa "un acte de responsabilitat i compromís dels mitjans públics audiovisuals cap a la societat catalana".
La periodista de Catalunya Ràdio Elisa Omedes, que ha coordinat l'elaboració del llibre d'estil juntament amb Lluís Caelles, de TV3, considera que el text dóna "un cos legal a tota una manera de fer" que ja tenien TV3 i Catalunya Ràdio i aposta perquè es converteixi en un referent per a tots els mitjans catalans, siguin públics o no. Segons ella, el llibre d'estil de la CCMA recull tota la tradició a l'hora d'escriure i plantejar les notícies i transmetre-les que hi ha hagut durant 25 anys a TV3 i Catalunya Ràdio. I afegeix: "S'agafa tota aquesta tradició, s'endreça i s'adapta al temps actual amb diferents elements que potser quedaven una mica coixos, perquè l'actualitat ha anat canviant".
Omedes va remarcar que aquest document diu als mitjans com s'ha d'actuar en molts casos "perquè hi ha una casuística molt gran". En aquest sentit, apunta que "més que casos concrets es tracten molts temes des del vessant teòric, encara que hi ha exemples pràctics". Així, per exemple, es fa referència a la infància i es recullen orientacions sobre de quina forma cal adreçar-se als nens, quins permisos s'han de tenir amb els pares i com s'han de tractar els infants quan van als programes ja siguin radiofònics o televisius. Pel que fa a altres aspectes del llibre, s'assenyala que quan es tracten delictes s'ha d'evitar difondre dades que "reforcin o transmetin estereotips o que estigmatitzin les persones", i que aquestes només s'han de revelar "si són imprescindibles per comprendre la informació i contextualitzar-la".
Es manté la denominació de 'País Valencià'
Omedes va deixar clar que la perspectiva des d'on mira el món el llibre d'estil és Catalunya. "És evident que som mitjans catalans i el nostre punt de vista és Catalunya", va explicar, i va subratllar que la forma preferent per referir-se al País Valencià és justament aquesta, tot i admetre que el nom oficial és Comunitat Valenciana. El llibre també estableix que la paraula "nacional" fa referència a Catalunya, amb algunes excepcions com els casos de la Policia Nacional o de l'Institut Nacional Estadística. "Amb el terme 'nacional' fem referència a Catalunya, si no és que el context o una especificació concreta indiquen clarament una altra cosa. En general, designem amb la denominació oficial les entitats que inclouen la paraula 'nacional' en el nom, i el traduïm quan és en una altra llengua. Si la denominació oficial traduïda no ens aporta prou informació, substituïm el terme nacional per la referència geogràfica o bé mantenim la denominació sencera i l'acompanyem d'una referència que aclareixi l'abast de l'entitat", precisa el llibre.
Sobre si s'ha de dir 'Espanya' o 'estat espanyol', Omedes defensa que la forma preferent és 'Espanya', tot i que en alguns contextos, com el polític, s'accepta aquesta darrera fórmula. En concret, el llibre indica: "Els mitjans de la CCMA fem servir indistintament 'Espanya' i 'estat espanyol' per referir-nos a una mateixa realitat geopolítica. Quan la referència és de caràcter geogràfic o físic, evitem l'expressió 'estat espanyol'".
El document també destaca que per designar les entitats provincials de Catalunya i el País Valencià es fa servir el terme 'província', tot i que obre la porta a fer servir el terme 'demarcació' o la fórmula 'comarques de' seguida del nom de la capital de la província. Preguntada sobre si el mapa del temps del 'Telnotícies' havia d'incloure el País Valencià i les Balears, Omedes va indicar que no correspon als autors del llibre d'estil dibuixar-lo.
Més enllà d'aquestes qüestions referents a la pràctica periodística, Omedes va assenyalar que el llibre es fixa també en qüestions tècniques, com ara la caracterització de la ficció televisiva o de com s'han de fer les connexions de ràdio. En aquest sentit, Caelles va definir el document com "l'ADN" dels mitjans públics catalans i va explicar que "parla dels grans nusos i dels eterns conflictes que afronta qualsevol mitjà de comunicació massiu", com ara "la independència, la veracitat, el pluralisme, la imparcialitat, la intimitat o la protecció de la infància". Per Caelles, "més que regular taxativament" el document "mira d'esbossar el marc de principis i usos" en què han de treballar els professionals de la Corporació.
