11/12/2019

Cap titular de caverna sense el seu orgull ferit

2 min
portada mundo 11/12/19

BarcelonaCom la paradoxal tortuga de Zenó, que no acaba d'arribar mai a destí perquè sempre li queda la meitat del recorregut per fer, PSOE i ERC avancen morosament en la negociació. Els diaris, mentrestant, anem esgotant sinònims: enfilen, ultimen, aproximen... Però també encallen, topen, xoquen. Aquest dimecres, la premsa no es posa d'acord. Per a El País, "PSOE i ERC entren en la recta final de la negociació". I també El Punt Avui i l'ARA consignen acostament de posicions: "PSOE i ERC fan via en la definició de la taula de diàleg" i "ERC i PSOE avancen en el format de diàleg entre governs", respectivament. En canvi, tant a La Vanguardia com a El Periódico els titulars són de frenada: "PSOE i ERC s'encallen en el format de la taula de diàleg" i "JxCat i Esquerra s'enfronten per la situació dels presos". Gots mig plens o buits, doncs, al quiosc català.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Tampoc no cal donar-hi més voltes: són titulars de caducitat gairebé immediata, que seran substituïts per una nova tanda de sinònims demà mateix. El titular d'El Mundo, en canvi, sí que té un calat més profund: "Sánchez cedeix i torna a reconèixer Torra com a interlocutor". És un titular que no se sostreu a aquest fatalisme (de bona part) del periodisme madrileny d'explicar-ho tot des de la derrota i l'honor ferit. Cedeix, com un covard: ¡voto a bríos! Qui ha de ser l'interlocutor, si no? Álvaro de Marichalar? Carmen de Mairena? Però, un cop despullem la panotxa del titular de la seva fullaraca retòrica, el que queda és realment el quid de la qüestió: hi ha en joc el reconeixement de l'altre. Esdevenir subjecte polític –amb tots els peròs i matisos i desconfiances–, cosa que la caverna no està disposada a tolerar.

Àlbum de titulars

"L'home més fort del món gairebé mor dessagnat a l'enganxar-se el penis amb una màquina per fer cames" (Deportes Cuatro)

stats