Carles Porta novel·la cinc anys de treball sobre el crim de Fago

BARCELONA.El periodista Carles Porta ha passat bona part dels últims cinc anys submergint-se en el crim de l'alcalde de Fago, una història fascinant perquè tots els (pocs) veïns d'aquesta vila remota dels Pirineus aragonesos van ser considerats sospitosos en el que es va vendre mediàticament com un Fuenteovejuna contemporani. Retirada l'escuma de l'actualitat, el pòsit que ha quedat té forma de dubte. ¿Realment l'assassí va ser Santiago Mainar? L'autor posa en dubte el sistema judicial i reconeix que, amb les proves que es van presentar al judici, si ell hagués format part d'un jurat popular no s'hauria vist amb cor de condemnar-lo.

L'expressió d'aquest dubte és el manuscrit Fago , que tenia 700 pàgines originàriament i que s'ha esporgat fins a les 300 abans de ser editat en forma de llibre per La Campana. L'obra va rebre ahir el quart premi Huertas Claveria de periodisme, dotat amb 6.000 euros. El guardó es va instituir per primar "el periodisme d'investigació que no té cabuda als mitjans de comunicació", tal com va relatar Pilar Aymerich, una representant del grup La Lamentable Penya, que actua com a jurat.

Porta, que ja havia tractat un crim rural al llibre Tor , ho va aprofitar per reivindicar el periodisme de cocció lenta i el gènere de gran reportatge o crònica, que té com a primer objectiu atrapar el lector amb una història: "Ara l'empresa i l'economia s'han menjat el periodisme i el ciutadà".

Fago no és només una reconstrucció precisa de les investigacions i el judici: és, sobretot, la història de la germana de Santiago Mainar. I de com reacciona davant la idea que el seu germà pugui ser un assassí. L'amor fraternal de Marisa Mainar per arribar al fons del cas és el fil conductor del llibre.

El periodisme en forma de llibre és un gènere habitual als països anglosaxons però és més car de veure en el mercat editorial català. Porta reflexionava sobre aquest format: "Anar més de pressa o omplir més paraules no vol dir necessàriament estar més ben informat". L'autor revela, per exemple, com la inèrcia va fer que vora 200 periodistes es desplacessin a Fago per cobrir el cas, però només ell hi va dormir, mentre que la resta dels col·legues, per qüestions de producció, ho van fer sobretot a Jaca, a una hora de distància. En tot cas, reivindica que ell només ha pretès explicar una història: "No busco reobrir el cas".