Tinc un Nokia 5800. No és un smart phone , però és a mig camí: té moltes prestacions, com ara la connexió wifi, un GPS i una càmera. Per trucar el faig servir molt, però he arribat a un punt que gasto més en missatges que en trucades. Segurament no l'aprofito al 100%, però el GPS el faig servir molt, i el wifi també déu-n'hi-do. Vaig decidir que no volia tenir una tarifa d'internet, perquè a tot arreu on tinc temps per connectar-me a la xarxa hi ha wifi, i no m'hauria servit de res. De fet, és un dels motius pels quals no tinc iPhone: la meva companyia m'obligava a fer-me un contracte d'internet, i no em valia la pena pagar 15 euros al mes.
Una altra cosa que va fer que no em comprés l'iPhone és que no va bé per escoltar la ràdio, que és el que faig de camí a la feina els dies que hi vaig en tren, i que el telèfon que tinc em permet fer fàcilment. Al matí, a la ràdio hi escolto informació, saltant d'una emissora a l'altra, i a la tarda, els magazins. I el futbol, òbviament! Quan era corresponsal a Brussel·les, les retransmissions m'ajudaven a mantenir el nexe amb Catalunya. En canvi, miro molt poc la televisió, perquè requereix posar-hi molta més atenció.
El Facebook el vaig descobrir a Brussel·les, i també m'anava molt bé per mantenir el contacte. De Twitter en tinc, però no hi escric gaire. El faig servir, bàsicament, per estar al dia del que passa.