AMBAIXADORS MUSICALS
Mèdia 19/02/2011

Catalunya Música sona arreu del món

Després de sis anys d'intentar-ho, en fa dos que Catalunya Música va aconseguir entrar a la xarxa europea de ràdios de música clàssica. En aquest curt període s'ha convertit en una de les més actives.

Laia Altarriba
2 min
Gravació per part de Catalunya Música d'un concert del REMA, una mostra de música antiga a València.

BARCELONA.Fins a 120 concerts gravats per Catalunya Música durant el 2010 han sonat en ràdios de tot el món. Això ha estat possible perquè fa dos anys l'emissora pública catalana de música clàssica es va incorporar a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), a la qual estan associades 88 ràdios tant d'Europa com a altres continents. I Catalunya Música s'ha situat en aquest temps entre les deu que més produccions hi aporten.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

"Aquesta xifra ens indica que des de fora hi ha interès pel que es fa al nostre país", explica exultant el director de l'emissora, Àlex Robles. Té motius per estar content: els 120 concerts van rebre 636 sol·licituds per ser emesos per les altres 87 ràdios de la UER. I no amaga la satisfacció: "Mentre que aquí ens tanquen els repetidors de televisió, a Europa s'obren a les nostres produccions". Cosa que considera que els converteix en uns ambaixadors del país.

La producció de Catalunya Música que va ser més sol·licitada el 2010 va ser el concert del cicle Palau 100 protagonitzat pel pianista Piotr Anderszewski i l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, que van demanar fins a 11 emissores.

De mitjana, Catalunya Música acostuma a enregistrar i emetre cada any entre 250 i 300 concerts. Això vol dir que prop de la meitat d'aquestes produccions generen interès a les ràdios d'altres països per poder-les reemetre.

Aquest intercanvi amb altres emissores que permet el fet de formar part de la UER no només és interessant per poder exportar les gravacions que fa Catalunya Música, sinó també pel que es pot importar. En paraules d'Àlex Robles: "Comporta que podem sol·licitar a altres emissores produccions de primer nivell interpretades per les millors orquestres del món o els millors solistes des de les principals sales de concerts europees, americanes i asiàtiques".

Difusió del patrimoni català

Més enllà de participar a la xarxa internacional, un dels principals objectius dels últims anys de l'emissora de la Generalitat ha estat fomentar la difusió del patrimoni musical català.

El director de la ràdio explica per què: "Entenem que donar a conèixer l'obra dels intèrprets del país, tant actuals com d'èpoques anteriors, forma part de la nostra missió". És per això que ell mateix forma part de diversos consells assessors involucrats en la preservació del patrimoni musical i cultural català.

Tasca de prescripció

El compromís amb els compositors i intèrprets del país no és incompatible amb el lideratge: Catalunya Música és l'emissora de música clàssica més escoltada, i amb diferència (52.000 oients de mitjana, davant dels 19.000 de Radio Clásica - RNE). Per Robles, el secret de la bona audiència és "fer una ràdio clàssica però posada al dia". Això vol dir, sobretot, que han sabut crear un llenguatge en català per parlar de la música que té un estil directe i modern.

A la recepta de l'èxit de l'emissora, també hi intervé la tasca de prescripció que fan els diversos programes quan decideixen els concerts que emeten i també l'equilibri entre els diversos estils.

stats