Centenari del naixement de Miguel Gila: el seu llegat en quatre monòlegs
L'humorista va utilitzar la comèdia per parlar de l'absurditat de la guerra
BarcelonaMiguel Gila estava considerat el gran mestre de l'humor espanyol. Nascut a Madrid el 12 de març de 1919, en un moment de grans estretors econòmiques per a la seva família, Gila va bolcar en les seves vinyetes gràfiques i els seus monòlegs l'absurditat d'una experiència que coneixia de primera mà, la guerra. Part dels seus grans èxits i acudits es recullen ara a 'El libro de Gila. Antología tragicómica de obra y vida', editat per Jorge de Cascante i publicat per Blackie Books.
Amb 17 anys, sent membre de les Joventuts Socialistes Unificades, es va allistar com a voluntari l'any 1936 i, segons va explicar al llibre 'Y entonces nací yo. Memorias para desmemoriados' (1995), va aconseguir sobreviure al seu propi afusellament l'any 1938. "Ens van afusellar al capvespre, ens van afusellar malament", assegurava. Poc després, Gila va ser capturat i va passar tres anys en tres presons diferents.
Abans de pujar als escenaris, Gila va plasmar el seu sentit de l'humor en vinyetes gràfiques publicades en revistes com 'Codorniz' i 'Hermano Lobo'. El seu èxit als escenaris va començar a la dècada dels 50 arran d'una primera actuació improvisada al teatre Fontalba de Madrid, on va explicar una història sobre la seva experiència com a voluntari en una guerra. Després de més d'una dècada de popularitat, Gila es va exiliar a Buenos Aires per "empatx de la dictadura". No va ser fins al 1987 que va tornar definitivament a Espanya.
"Está el enemigo? Pues que se ponga!" és segurament una de les frases més cèlebres de tots els monòlegs de Gila, però n'hi ha moltes més. Quan es compleix el centenari del naixement de l'humorista, repassem quatre de les seves actuacions més conegudes.
