Ciutadans reobre el debat sobre el terme ‘Països Catalans’ a la Corporació
La formació taronja intenta canviar el llibre d'estil dels mitjans públics des del Parlament
BarcelonaLa diputada Sonia Sierra ha sigut una de les protagonistes de la comissió de control parlamentari a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, celebrada aquest divendres telemàticament. No era una sessió habitual, ja que no compareixien els responsables de l'ens públic per respondre les preguntes del grup, sinó que a l'ordre del dia hi figuraven diverses propostes de resolució, una de les quals, formulada per la representant de Ciutadans, demanava que TV3 i Catalunya Ràdio es referissin als topònims amb les seves denominacions oficials. Rere aquesta formulació, hi havia un nou intent d'erradicar termes com País Valencià, Catalunya Nord o Països Catalans dels mitjans públics. La proposta va rebre només els 7 vots dels taronges i del PP a la Comissió i va ser rebutjada amb els 12 vots contraris de JxCat, ERC, els Comuns i la CUP. El PSC, amb dos vots, es va abstenir.
En la seva argumentació, Sierra ha brandat el llibre d'estil de la Corporació per criticar que es consideressin incorrectes formulacions com ʺla ciutat francesa de Cotlliureʺ, tot i ser administrativament certa, en favor d'una realitat, la Catalunya Nord, que ha considerat no arrelada en aquelles comarques. Pel que fa als Països Catalans, ha afirmat que ʺno existeixen enlloc més enllà de l'imaginari dels nacionalistesʺ.
Les crítiques a la intervenció de Sierra s'han mogut en dues línies, principalment. Primer, en defensar la idea de Països Catalans. La diputada Marta Ribas, dels Comuns, li ha recordat que hi ha ʺuna història, una geografia i una llengua comunes que els dona una identitat determinadaʺ i ha lamentat que Ciutadans ʺs'hagi fet seuʺ el discurs ʺdels blaveros de Valènciaʺ. Li ha recordat, a més, que el nom oficial és Comunitat Valenciana perquè l'Estatut on va quedar fixat el va impulsar el PP. Però que tant Compromís com el Partit dels Socialistes inclouen la denominació País Valencià a les seves sigles.
L'altra línia de crítica ha consistit en retreure-li la ingerència que suposa, des del Parlament, intentar modificar el llibre d'estil. El diputat José Rodríguez, d'Esquerra, li ha recordat que la modificació d'aquesta guia s'ha de fer al Consell de Govern. ʺNo hem de dir als periodistes el que hem de dirʺ, ha reblat.
Els taronges no se n'han sortit, tampoc, en l'intent de fer que TV3 deixi de treballar amb l'empresa alemanya GfK, que elabora els sondejos qualitatius a partir d'un panel d'espectadors (i que atorga el lideratge a la pública catalana en qualitat de programes i credibilitat dels seus informatius). El diputat Martín Eusebio Barra ha denunciat que es gastessin 140.000 euros anuals en l'estudi i que GfK hagués aconseguit durant molts anys el contracte sense passar per concurs. Com que l'any passat sí que hi va haver concurs però només s'hi va presentar aquesta empresa, Barra ha ironitzat: ʺEls fabricants de vestits a mida saben fer bé la seva feinaʺ. La proposta ha sigut rebutjada després d'obtenir només els vots de Ciutadans i el PP (i també els del PSC, en dos dels tres punts). A parer de Ferran Mascarell, de JxCat, la manera com es planteja la sol·licitud ʺmanifesta un prejudici profund contra la televisió catalana que no hi ha manera de desactivarʺ.
Ciutadans portava també una proposició per fomentar el coneixement del flamenc en els mitjans públics. En aquest cas, ha rebut un suport unànime de la cambra, però això no li ha estalviat crítiques a la formació per la manera com intentava polititzar l'assumpte i convertir-lo en motiu de fractura. ʺVostès intenten, amb aquesta proposta, convertir-se en enemics del flamenc, ja que el posen en la seva guerra políticaʺ, ha dit Jenn Díaz, d'ERC, després de recordar que el franquisme ja havia utilitzat el flamenc com a símbol de cultura espanyola enfrontada a la cultura catalana, i després també de refermar que Catalunya assumia amb normalitat el flamenc com a part de la seva cultura. ʺPer què defensen ara el flamenc i no la dansa contemporània?ʺ, s'ha preguntat la diputada. Ha estat un argument coincident amb el de la CUP. Natàlia Sánchez ha afirmat que el partit li feia "un flac favor al flamenc generant un fals relatʺ i ha recordat alguns dels documentals a TV3 que han explicat la història d'aquest gènere.
