ANIVERSARI
Mèdia 12/10/2018

El ‘Comarques Gironines’ celebra els seus primers cinc anys

Els Amics de les Arts sorprenen els assistents a l’acte amb un concert inesperat

Maria Garcia
3 min

Barcelona“Quan vam començar hi havia veus que deien que no duraríem ni quatre dies”, va recordar la coordinadora del suplement del Comarques Gironines, Marta Costa-Pau, en l’inici de l’acte per commemorar el cinquè aniversari del suplement, que es va celebrar ahir al vespre al Centre Cultural La Mercè de Girona. Uns auguris que no podien estar més equivocats: cinc anys després del seu naixement se n’han publicat 184 números i no ha parat de créixer, any rere any, en nombre de lectors, subscriptors i anunciants. “I a diferència de la majoria de suplements locals, el nostre es publica per a tot Catalunya, per acostar l’actualitat gironina a tot el país”, va afegir la directora de l’ARA, Esther Vera, que va instar els més de dos-cents assistents a celebrar “el passat però sobretot el futur”: “Nosaltres continuarem amb el mateix rigor, la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de treballar, i esperem continuar amb vosaltres al nostre costat”.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La directora va pronunciar aquestes paraules a l’inici de l’acte, que va comptar amb Antoni Bassas com a mestre de cerimònies, i durant el qual va estar molt present el record del primer director i fundador de l’ARA, Carles Capdevila.

A continuació, els següents a sortir a l’escenari van ser els tres impulsors del suplement: els periodistes Marta Costa-Pau, Gerard Bagué i Jordi Carreras, que van agrair el suport que van rebre dels responsables del diari quan, fa cinc anys, es van presentar a Barcelona amb una idea a les mans. “Vam explicar el nostre projecte a Carles Capdevila i Ignasi Aragay, i de seguida ho van veure clar, i encara van ser més ambiciosos que nosaltres”, van rememorar tots tres, que també van agrair la “feina de formigueta” que fan tots els col·laboradors que cada dijous elaboren un nou suplement que es publica amb el diari. “I esperem continuar remant molts anys més”, van desitjar.

Reflexions sobre l’islam

L’acte, que va tenir un to proper i de celebració, també va deixar espai per a la reflexió. Així Antoni Bassas va entrevistar la filòloga i experta en estudis àrabs i islàmics Dolors Bramon, que va fer una defensa aferrissada de l’ús del llenguatge correcte quan es parla de l’islam. “En català el terme correcte no és Al·là, sinó Déu, perquè el mateix nom serveix per a tots els déus. Jihad no vol dir guerra santa, sinó esforç. I no és correcte parlar de terrorisme islamista: si és terrorisme no pot ser musulmà ni islàmic, perquè aquesta religió no ho permet, igual que tampoc ho permeten la catòlica o la jueva”, va deixar clar l’experta, que també va descartar utilitzar el terme integració. “Què significa integrat? Que balla sardanes? Que parla català?”, es va preguntar en un to irònic. Per a Bramon, una de les claus per evitar la radicalització és seguir de prop els discursos dels imams. “Un imam dolent pot fer molt de mal. L’Alcorà, el llibre que guarda les essències de l’islam, està escrit en una llengua del segle VII que ja no es parla en cap país del món. Això vol dir que la majoria de musulmans no entenen el que diu, i amb les traduccions és fàcil tergiversar i dir que diu el que no diu”.

Diferents moments de l’acte amb Els Amics de les Arts, la intervenció d’Esther Vera, l’entrevista a Dolors Bramon i el col·loqui amb els impulsors del Comarques Gironines.

Un concert inesperat

L’acte, en el qual també va intervenir l’expresident i exalcalde de Girona Carles Puigdemont, va finalitzar amb el concert sorpresa d’Els Amics de les Arts -que van versionar alguns dels seus temes especialment per a l’ocasió- i amb les paraules de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va destacar que l’ARA i el suplement van néixer “en plena crisi econòmica, i si són aquí cinc anys després és, com a mínim, senyal que fan molt bé les coses”.

En definitiva, el Comarques Gironines va celebrar un acte per reivindicar un periodisme rigorós, plural i de proximitat que ajudi a entendre el món on vivim.

stats