Coneixeràs l'economista dels teus somnis
En literatura, les descripcions gaire llargues em fatiguen. M'estimo més viure sense saber com és la capsa de música que hi ha damunt del xifonier de palissandre, a la dreta del cortinatge de vellut blau de Prússia, amb borles daurades i una botana que va fer el duc de Solferino amb un cigarret greco-turc. Determinats lectors frueixen molt amb una descripció minuciosa del mar. A mi me'l descriuen més de dues ratlles i m'entren ganes d'imitar Violeta Parra (no és cantant, no s'esverin).
A la ràdio ha sorgit una tertúlia nova: la tertúlia econòmica setmanal. Hi conviden economistes il·lustres amb noms fabulosos com Niño Becerra o Cirus Andreu, que semblen trets de l' Odissea . Ells són els oracles actuals. Però oracles del passat i el present, mai del futur. No aporten cap solució -parcial i imaginativa-, sinó meres descripcions del paisatge de penúria present, i expliquen com hem allargat més els peus que els llençols. Sobre el futur, pagar el deute és el nostre deure i la nostra -única- salvació. Ja no hi ha esme, com en la meva joventut, de defensar la nacionalització de la banca. Tot i que ho fèiem a l'hora del vermut.
