El Constitucional prohibeix els programes de càmera oculta
El Tribunal Constitucional dictamina que l’interès públic no és raó suficient per utilitzar aquests mètodes de gravació
BarcelonaLa sala primera del Tribunal Constitucional ha declarat per primera vegada “il·legítim” l’ús de càmeres ocultes en l’àmbit periodístic, i ha assegurat que la utilització d’aquests mètodes de gravació està constitucionalment prohibida al marge de la rellevància pública de l’objecte d’investigació. L’alt tribunal afirma que la càmera oculta “es basa en un engany que el periodista desplega simulant una identitat oportuna segons el context”.
El Tribunal Constitucional ha pres aquesta decisió després de denegar l’empara a Canal Mundo Producciones Audiovisuales i a la Televisió Autonòmica Valenciana, denunciats per una esteticista i també naturista a qui van gravar sense consentiment. L’esteticista va protagonitzar un reportatge gravat amb càmera oculta sobre l’existència de falsos professionals en què, a més, es donava a conèixer una antiga condemna penal de l’esteticista per exercir de fisioterapeuta sense llicència.
La protagonista del reportatge va interposar una demanda perquè entenia que els comentaris expressats en el programa lesionaven el seu dreta a l’honor i perquè la captació i publicació de la seva imatge danyava el seu dret a la pròpia imatge i a la intimitat. El jutjat de primera instància de València va desestimar la demanda perquè va entendre que la càmera oculta s’emmarcava en l’anomenat periodisme d’investigació. L'Audiència Provincial de València, per la seva banda, va assenyalar que el reportatge reunia els requisits necessaris de veracitat, objectivitat, interès general i propòsit especialment informatiu, i que, per tant, no es vulnerava cap dret. El Tribunal Suprem, contràriament, sí que va entendre que s’havia produït una intromissió “il·legítima” del dret a la intimitat, encara que no al de l’honor.
La sentència del Tribunal Constitucional, finalment, ha dictaminat que és il·legítima la utilització de la càmera oculta si se “simula una identitat oportuna segons el context per accedir a un àmbit reservat de la persona afectada amb la finalitat de gravar-ne el comportament desinhibit i provocar els seus comentaris i les seves reaccions, que la persona que grava potser no hauria aconseguit si s’hagués presentat amb la seva veritable identitat i amb les seves autèntiques intencions”.
