REGULACIÓ AUDIOVISUAL

Controls a la impunitat d’internet

El Regne Unit penalitzarà els gegants tecnològics que mantinguin la violència terrorista a les xarxes

El govern de Theresa May ha dit prou a la impunitat de les grans companyies tecnològiques que controlen internet i les diferents xarxes socials. Les empreses que no aturin la difusió de propaganda de grups terroristes o missatges que encoratgin l’explotació infantil, o que posin en risc la vida de nens i adolescents des de les seves plataformes amb la difusió de continguts potencialment perjudicials, s’enfrontaran a noves sancions -molt més dures- al Regne Unit, segons les noves propostes del llibre blanc presentat aquesta setmana a Londres pel ministre de l’Interior, Sajid Javid.

Els vídeos, imatges o textos compartits a les xarxes que facin difusió o esperonin la comissió d’actes terroristes o que amenacin col·lectius socials hauran de ser eliminats “en un curt període de temps”, que es predeterminarà en la llei que ho haurà de regular en un futur, indica el document. Ara per ara la iniciativa del govern és una declaració d’intencions. L’executiu ha obert un període de consultes de dotze setmanes per explorar les diferents alternatives que proposa, sotmeses sovint a la viabilitat tècnica de fer-les realitat.

Els límits de la jurisdicció

Entre altres mesures, es considera la possibilitat de crear un nou òrgan que vetlli per l’aplicació de la llei, per bé que podria fer-ho un de ja existent. Es busca que el nou marc legal obligui els gegants tecnològics a tenir cura tant dels continguts com dels usuaris. I en cas que no compleixin, podrien fer front a multes milionàries, els directius de les companyies esdevindrien legalment responsables per negligència dels danys ocasionats i, fins i tot, s’apunta la possibilitat de prohibir l’acció d’aquestes plataformes al país. Però el fet que molts internautes utilitzin sovint VPN (xarxa privada virtual) en dificultaria el bloqueig, ja que naveguen a través de servidors situats fora de la jurisdicció britànica.

Més enllà de la dificultat que pot comportar dur a terme aquesta cerca i captura d’objectius nocius a la xarxa, Andy Burrows, de la Societat Nacional de Prevenció de la Crueltat contra els Nens (NSPCC, en les sigles en anglès), valorava, en una entrevista a la BBC, l’oportunitat que s’obre per acabar amb tota mena de violència i abusos a internet: “És el moment d’actuar. El Regne Unit té ara l’oportunitat d’esdevenir pioner arreu del món. Si veiem aquests drets protegits per la llei, aquest país anirà més enllà i més ràpidament que cap altre”. Les noves mesures afectarien totes aquelles companyies que permetessin compartir en línia continguts generats per qualsevol persona.

Com ha reaccionat el sector? Rebecca Stimson, responsable d’estratègia de Facebook al Regne Unit, va assegurar en un comunicat emès després de la publicació del llibre blanc que la companyia havia triplicat l’últim any l’equip global que identifica continguts nocius, fins a arribar a les 30.000 persones. Stimson va admetre, però, que “hi ha molt més per fer”. Pel que fa a les propostes específiques, la directiva apuntava: “Les noves regles per a internet haurien de protegir la societat del perjudici [que causen segons quins continguts], alhora que han de donar suport a la innovació, l’economia digital i la llibertat d’expressió. Són qüestions complexes que cal tenir en compte i esperem treballar amb el govern i el Parlament per garantir que les noves regulacions siguin efectives”.

El llibre blanc del govern May reflecteix la preocupació entre els responsables polítics d’arreu del món sobre el paper de les xarxes socials en la difusió de continguts perillosos. El document fa un recompte exhaustiu de l’amenaça que, potencialment, s’hi amaga.

L’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit va identificar el 2004 unes 110.000 imatges d’abusos a nens circulant per la xarxa. El 2018, la xifra va superar els 80 milions. Rob Jones, director del departament que s’ocupa de les amenaces virtuals de l’agència, emfasitza la necessitat que “la indústria sigui proactiva, i que passi de denunciar que s’ha comès un crim a impedir que els usuaris de les xarxes puguin tenir accés a continguts delictius”. Un repte majúscul, però.

Matança a Nova Zelanda

Recentment, Facebook, Twitter i YouTube han sigut molt criticades per l’emissió en streaming -en temps real primer a través de Facebook Live- de la matança contra fidels musulmans en dues mesquites de Nova Zelanda a mitjans de març. Encara que Facebook va retirar l’enregistrament original, ja s’havia estès per altres plataformes.

Al Regne Unit també va causar una gran commoció el cas de Molly Russell, una noia de 14 anys que es va suïcidar el novembre del 2017. Quan la família va inspeccionar el seu compte d’Instagram -companyia propietat de Facebook- hi va descobrir vídeos d’autolesions i suïcidis.

L’any passat, només, Facebook va eliminar 14 milions de vídeos de terrorisme i altres tipus de violència, bona part de la qual pedòfila. Durant la presentació del llibre blanc, el ministre de l’Interior es va mostrar sorprès pel fet que “les empreses tecnològiques no han fet prou per protegir els usuaris impedint que aquests continguts apareguin en primer lloc”.

Però, com si es tractés d’una manifestació més de la divisió que hi ha sobre el Brexit, John Whittingdale, exministre de Cultura conservador, ha criticat el pla del govern May afirmant que “un gran atac d’aquesta mena al brillant sector tecnològic” esperonaria els règims autoritaris de tot el món a frenar la llibertat d’expressió a la xarxa. En un article aparegut al Sunday Mail, Whittingdale va escriure que el “deure” de les tecnològiques “de protegir” els usuaris era ben intencionat, però comportava el risc d’“arrossegar els ciutadans britànics a un règim de censura draconiana”. És el mateix risc apuntat per Toby Young, conegut influencer de la dreta britànica i columnista del setmanari The Spectator, que dilluns batejava la iniciativa del govern com a “Iplod”, nom d’una aplicació que fa servir la policia britànica.

Més continguts de