Convertir una redacció en 'Gran Hermano'
BarcelonaLa redacció de Sky News es va esvalotar la setmana passada, quan es va saber que havien instal·lat 32 càmeres i micròfons per poder retransmetre en directe, des de quarts de sis del matí fins a quarts d'onze de la nit, com es confegien les notícies al canal. En un correu enviat als reporters, expliquen que les oficines corporatives seran "zones segures" on poder tenir converses sensibles.
Evidentment, el resultat serà el contrari del que es busca. Si qualsevol conversa sensible –com és raonable– en queda fora, ¿exactament què pots mostrar, que sigui de veritable interès? Per no dir que la presència de totes les càmeres i la consciència de ser enregistrat matarà qualsevol rastre d'espontaneïtat. Les redaccions vives –aquelles que no semblen una oficina ministerial de persones escruixides per la burocràcia– són font de converses impagables. Probablement algun gestor diria que discutir un quart d'hora sobre si s'ha de dir 'serièfil' o 'seriòfil', o si la salsa de calçots és la mateixa que el romesco, atempta contra la productivitat desitjable. Però fins i tot de les converses més banals se'n treu un profit, si el que busques són periodistes amb personalitat i un mínim de cultura. Al capdavall, estem en el negoci de la producció intel·lectual. Ja no es tracta només d'estimular el pensament lateral i creatiu. Si instal·les càmeres, condiciones aquelles trucades que no són confidencials o tremendament rellevants però sí que necessiten que el periodista se senti lliure per conduir la conversa cap allà on vol sense sentir que l'estan fiscalitzant en directe.
La iniciativa, de moment, es farà només per un dia, coincidint amb el 30è aniversari del canal. Però marca un precedent perillós: el de voler espectacularitzar tant la informació que acabes matant el periodisme.
